Josep Puigvert i Coll
Paraules al vent des de l'Empordà
Sostres que ens cauen al damunt
De periodistes, allò que se’n diu periodistes, ja no en queden. Hi ha un concepte d’allò que se’n diu “fet d’actualitat” (que és el que ha d’explicar el periodista) totalment dependent de les diferents esferes de poder. Un mateix fet d’actualitat pot ser explicat des de diferents òptiques, totalment oposades, o bé pot ser obviat totalment, en funció de les dependències polítiques del mitjà de comunicació que sigui. Quan els calés per al manteniment del diari els posava un empresari, podien existir periodistes independents (que no vol dir objectius). Ara els periodistes són elements semi-funcionarials. Treballen per a mitjans de comunicació propagadors de les bondats dels qui els otorguen les subvencions. Mitjans com TV3, Catalunya ràdio, El Periódico, als quals ara s’hi afegeixen La Vanguardia i l’Avui són mers propagadors de l’obra de govern de la Generalitat i dels governs locals controlats pel càncer socialista i derivats. Per això apareixen cada dia als mitjans els cognoms Prenafeta i Alavedra relacionats a la corrupció i, en canvi, ja han netejat com una patena les referències socialistes amb la suposada renovació que suposa escollir una noia alta, prima, neta, bona noia i treballadora d’alcaldessa de Santa Coloma (de Gramanet). Per això es parla tot el dia d’aquesta collonada de la grip A i no es parla d’això. Si ens en anem a espanya, veurem que uns treballen per als d’una suposada alternativa (El Pais, Público, la sexta, Cuatro, SER….) mentre altres treballen per l’altra suposada alternativa (El Mundo, ABC, Intereconomia, COPE,…). Però cap d’aquests mitjans és lliure. No hi ha cap periodista que pugui analitzar un fet i destriar-ne els vicis i les virtuts i després descriure-ho. En tot cas, si n’analitza els vicis i les virtuts, després s’emfatitza el vici o la virtut en funció del mitjà a on treballa.
Això mateix passa amb un dels segments del periodisme que més pes té, especialment a les edicions escrites: el periodisme d’opinió. Hi ha periodistes que són sicaris de l’opinió del grup polític al qual representen. Això, per sí sol, no és dolent. El que és dolent és que les opinions només puguin estar en els marges d’opinió decidits políticament des de Madrid. O sigui, que no hi hagi llibertat, a menys que no t’adaptis al dictat dels que et paguen. El fet de que les diferents opinions només puguin estar incloses dins d’uns marges (diguem-ne constitucionals) posa d’acord als que, suposadament, estan a estripes-a-treure (només cal fixar-se en els atacs rebuts per en Joan Laporta des que es va declarar obertament independentista, des de qualsevol diari).
És tan patètic escoltar en Manuel Fuentes “opinant” sobre el PP que sentir en Jiménez Losantos fent el mateix sobre els socialistes. La regeneració política ha d’arrossegar també aquestes derivades, sino no servirà per a res. Pura xerrameca propagandística. Hi ha d’haver diferents opinions, però han d’estar representats tots els espectres, totes les sensibilitats. Perquè estic segur que, amb això que li ha passat a en Sostres a l’Avui, tant content està en Fuentes com en Jiménez Losantos.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
totalment d’acord.
Sostres no era sant de la meva predilecció, però moltes vegades deia l’encertava. No m’agradava moltes vegades el seu estil, però feia el que volia. Fuentes dona pena, li vaig donar un oportunitat a principi de temporada però ja m’he fartat. Torna basses! i que torne també Quintà a l’avui.
He militat en ERC fins que em vaig donat conte de que si ries les gràcies al caps, no els agradaves, així que vaig plegar (jo i 10 més de cop). Es el que fan amb actualement amb molt periodistes.
vicent