L?any 1886 el Centre Escolar Catalanista va voler celebrar una missa a Santa Maria del Mar en record dels defensors de Barcelona; va ser prohibida per les autoritats constitucionals. L?any 1888 es va erigir el monument a Rafael de Casanovas i els patriotes catalans cada onze de setembre van començar a fer-hi concentracions i ofrenes florals. Novament els poders espanyols van considerar-les actes de sedició i van reprimir-les; l?any 1901 la guàrdia civil va fer més de 20 detencions. Els representants espanyols ho tenien clar: la història és un arma. No és el mateix explicar l?origen d?Espanya com el fruit amorós del matrimoni del Reis Catòlics que relatar la incorporació del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears al Regne d?Espanya en virtut del dret de conquesta després de les derrotes militars de 1707-1715. Introduir en la ment dels catalans el mite d?un passat comú era més eficaç que mantenir els canons de Montjuïc apuntant Barcelona. Substituir en l?imaginari col·lectiu del poble català la nostra història per la mitologia històrica espanyola era fonamental per completar la victòria militar amb la victòria de la identitat.
L’any 1580 el Duque de Alba va guanyar la batalla d’Alcántara i dos anys després Felipe II va ser proclamat rei de Portugal. Si la cosa hagués continuat així avui els portuguesos serien espanyols segons la història espanyola, exigirien parlar espanyol a Lisboa com a dret natural i negarien a Portugal el dret a l’autodeterminació. Però el 1640 els portuguesos es van rebel·lar contra la monarquia espanyola com els catalans, però van tenir més sort i van guanyar les batalles d’Ameixial i Villaviciosa contra les tropes castellanes. En canvi nosaltres vàrem ser derrotats a Almansa i Barcelona. Per això tots els espanyols reconeixen que Portugal és una nació i en canvi afirmen que els Països Catalans formen part indissoluble de la nació espanyola. La diferència prové dels resultats de les batalles. Per tant la ?Unidad de España? és el resultat del dret de conquesta.
Dediquem l’Onze de Setembre a ensenyar la nostra història a les noves generacions i a combatre la mitologia històrica espanyola. Expliquem-los que som una nació amb la seva llengua, el seu dret i la seva cultura que viu assentada en el seu territori des de fa més de mil anys; una nació que tenia el seu Estat propi fins que va ser destruït pel dret de conquesta. Aquest és el fonament del nostre dret a l?autodeterminació; aquesta és la nostra arma principal; aquesta és l?eina que afilem cada Onze de Setembre. Aquesta història, sumada a la voluntat dels nostres conciutadans, és la que ens permet reclamar a la comunitat internacional el nostre lloc en el concert de les nacions.