A les Assemblees Territorials i les sectorials no hi ha conflictes, tot i la inquietud creada per les portades alarmistes dels mitjans que parlen de trencadisses i implosions. On hi ha una triple crisi, és a l’interior del Secretariat Nacional i del Comitè Permanent. Però l’Assemblea és prou forta per a superar-les.
El desencadenant de les crisis i de les dimissions que hi ha hagut fins ara al Secretariat Nacional i al Comitè Permanent ha estat la falta de respecte i consideració entre les persones. Les desqualificacions, les acusacions sense fonament i els judicis d’intencions envers els discrepants han substituït els arguments. El 7 de gener de 2023 una secretària nacional en la seva carta de dimissió va denunciar “El tracte agressiu, manipulador, deshonest i despectiu d’alguns secretaris del CP envers els membres del secretariat que pensen diferent d’ells». En una Proposta de Resolució quatre membres del Secretariat Nacional constaten que “Retrets, desqualificacions, filtracions, crítiques a la persona i no a les idees, gesticulació excessiva i un llarg etcètera han estat el pa de cada dia”.
Aquestes pràctiques no existeixen a les Assemblees Territorials que conec. Els coordinadors del Baix Llobregat no es podien creure el patiment reflectit a la cara d’una Secretària Nacional de la comarca quan els va anunciar la seva dimissió pel patiment emocional acumulat. Sabien que no es mereixia aquell maltractament psicològic perquè havien treballat amb ella i coneixien la seva abnegació.
Aquestes pràctiques són fàcils de resoldre. Però no n’hi ha prou amb bons propòsits. Les persones del Comitè Permanent que les han practicat no poden continuar en el lloc que ara ocupen. Sostenir aquesta posició no és voler trencar l’Assemblea, ni una lluita pel poder.
Les tensions al Secretariat Nacional s’han accentuat per les extralimitacions en les seves funcions del Comitè Permanent. Ja el 8 d’octubre de 2022 membres del Secretariat van assenyalar en un Punt de Debat: “S’està observant així una tendència en la qual el Comitè Permanent s’està arrogant l’autoritat per prendre decisions de gran calat, d’estratègia de llarg recorregut, sense justificació, o bé que no compleix amb els seus deures d’informar els SN”. Un exemple de decisió no debatuda va ser el plantejament “Independència o eleccions” que la Presidenta va fer al seu discurs a la manifestació de l’Onze de Setembre. Aquest dilema no constava en el manifest “Per tornar a vèncer”, dicutit a la Comissió d’Estratègia i Discurs. “Independència o eleccions” té repercussions que havien de ser discutides: com defensaria la independència l’Assemblea si el Regne d’Espanya tornava a aplicar el 155? Què faria en cas de convocar-se eleccions?.
El Comitè Permanent ha polaritzat el Secretariat Nacional perquè ha tendit a refusar qualsevol iniciativa que no emanés dels seus components. El cas més clar és la campanya “Nosaltres Acusem” aprovada pel Secretariat Nacional, però impulsada per l’Equip de Treball Acció, on hi havia el Vicepresident. Després de l’acampada de la plaça Catalunya, per evitar la repetició de conflictes en l’organització de la campanya, l’Equip de Treball Acció va demanar diverses vegades reunir-se amb el Comitè Permanent. Va ser denegada adduint que l’Equip de Treball no tenia la categoria necessària per parlar amb el C.P. Finalment aquest va convocar els impulsors de la campanya el 28 de novembre per comunicar-los, com un ultimàtum, que deixaria d’estar a les seves mans.
Al Secretariat Nacional no hi ha una lluita pel poder, com suggereix l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb de 17-02-2023. Hi ha una disputa sobre el concepte i la pràctica del poder. Hi ha una controvèrsia sobre si el Comitè Permanent se situa en un rang superior envers la resta del Secretariat. Hi ha una discussió sobre si ha d’actuar o no com el comitè executiu d’un partit.
Ahir 16 de febrer el servei de premsa de l’Assemblea, sense especificar qui se’n responsabilitza, va difondre un llarg “comunicat sobre la democràcia interna de l’Assemblea” per enviar a socis, simpatitzants i Abs. (Jo només tinc aquest bloc per expressar els meus punts de vista) Sobre la democràcia interna afirma una obvietat: els Estatuts i el Reglament de Règim Intern són democràtics. Però la crisi prové de les infraccions comeses de les quals no en parla.
El comunicat torna a centrar-se en el debat de la Llista Cívica, com si aquesta fos la raó de la crisi de l’Assemblea. Cal afirmar amb rotunditat que la Llista Cívica no és la causa de la crisi actual.
Reduir el discurs i debat estratègic de l’Assemblea al dilema “Llista Cívica: sí o no?” és una de les pitjors conseqüències de la polarització generada per la majoria del Comitè Permanent. El màxim exponent d’aquesta simplificació és la Proposta de Resolució per la creació d’un Grup de Treball per la Llista Cívica presentada per la Presidència al ple del passat 28 de gener. En ella no es proposava cap contingut, només especificava la composició del grup de treball, la periodicitat de les seves reunions i la seva durada.
Els que vàrem signar l’esmena a la totalitat a la PdR de la Presidència no hem dit mai que impulsar una Llista Cívica vagi contra els estatuts de l’ANC. Però, d’acord amb aquests ho ha de fer una entitat diferent d’ella. De fet no ens oposàvem a la creació del Grup de Treball de la Llista Cívica; en delimitàvem les característiques i l’enquadràvem en la confrontació amb l’Estat que és indestriable del proper l’embat per la independència.
El conjunt de l’independentisme, no només l’Assemblea i les altres entitats, té un problema de fons: la falta d’una estratègia ben travada per assolir la independència. És a dir saber que cal fer per superar la ferotge oposició del Regne d’Espanya a fer efectiva la República Catalana. Però pensar que la Llista Cívica resoldrà aquesta mancança només és un succedani si no forma part d’una confrontació molt més àmplia. Alguns poden il·lusionar-se amb el placebo durant un temps, però quan es constati que no pot doblegar Espanya, aleshores pot destruir l’Assemblea.
No hem amenaçat ningú d’anar-nos-en com afirma Vicent Partal en l’editorial citada. Ja hi ha hagut dues dimissions en el Secretariat Nacional i dues en el Comitè Permanent per les insuportables faltes de respecte que han patit. Hi ha altres secretaris i secretàries també ens hem plantejat si era útil per l’Assemblea continuar en aquest organisme a causa del seu ambient emocionalment irrespirable i l’absència de perspectives de millora.
Per sortir de la crisi alguns hem plantejat la necessitat d’una remodelació del Comitè Permanent per tal que reflecteixi la composició del Secretariat Nacional. També hem suggerit la presentació d’una moció de confiança per part de la Comissió Permanent. No està previst als estatuts, però tampoc està prohibit; és el que es fa als països de tradició democràtica quan un Govern perd una votació en un punt central de la seva activitat, per exemple els pressupostos. En l’única avinentesa en què he participat per apropar posicions aquesta sortida de concòrdia ha estat descartada pels membres del Comitè Permanent.
Continuar amb el bloqueig actual del Secretariat Nacional ens fa sentir que malgastem les nostres energies. Potser alguns ens retirarem, però no farem cap trencadissa. Explicarem als qui ens van escollir la situació del Secretariat i farem una crida a recollir les signatures necessàries per a la convocatòria d’unes noves eleccions al Secretariat Nacional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!