Josep Pinyol

      En les declaracions al diari Avui, Joan Puigcercós reconeix, finalment, que hi ha ?un cansament, una fatiga, una certa desorientació de molts catalans?. Aquest reconeixement contrasta amb el missatge triomfalista del moment actual de Catalunya que Josep Lluís Carod-Rovira va presentar a la seva conferència al Cercle d’Economia. El vicepresident de la Generalitat va considerar que tots els que no comparteixen el seu exagerat optimisme pertanyen a una llarga tradició secular de pessimistes i victimistes. Però l’únic full de ruta que el Secretari General d’ERC ofereix en les seves respostes al diari Avui per redreçar aquest estat d’ànim i la situació del partit republicà és la renovació de la seva cúpula dirigent, desplaçant el seu actual President i ampliant-la amb una obertura, en termes indefinits, als sectors crítics. Però no esbossa cap nova estratègia ni davant l’Estat Espanyol ni en les aliances al Principat; tampoc es planteja el model de partit. Només constata la necessitat de que Esquerra Republicana incideixi més en la societat i potencii la societat civil, a més del treball a les institucions. Però ja avança que no és incompatible estar al govern i dirigir el partit.

     El fracàs de l’Estatut té molta més transcendència històrica que un simple contratemps en alguna transferència: demostra els límits de la Constitució de 1978 i de la monarquia postfranquista a les reclamacions de la nació catalana. Davant d’aquests límits el poble català, i Esquerra si el vol liderar, no es pot repetir la mateixa estratègia política de Jordi Pujol de ?peix al cove?, de congraciar-se amb els poders espanyols, de resignació durant vint-i-tres anys. Perquè els magres resultats d’aquesta estratègia (l’espoli fiscal del 10% del nostre PIB n’és l’exponent paradigmàtic) van ser les raons que van portar a la redacció del nou Estatut. En les seves declaracions Puigcercós not proposa cap alternativa a la mateixa rutina política de negociacions estèrils amb el PSOE. Les bases d’Esquerra Republicana de Catalunya no van imposar el refús a l’Estatut per ara, a la nova legislatura limitar-nos a ?treure el màxim suc? a l’Estatut de la Moncloa, com diu literalment. Exigir el compliment del text legal retallat per les ?Cortes Españolas? és el mínim que comporta el sou dels diputats i senadors.

     Però la tasca d’Esquerra Republicana a Madrid i als Països Catalans ha de ser de molt més abast.

Esquerra Republicana ha de constatar que, després del fracàs de l’Estatut, queda més clara que mai la línia divisòria entre, per un cantó, els que accepten la Constitució Espanyola, que a Catalunya són el PSC i CiU i per l’altre, els que ens neguem a acceptar els límits constitucionals i les seves conseqüències, com la negativa a reconèixer-nos el dret a decidir o l’espoli fiscal. No podem embolicar la troca amb la retòrica buida de crear ?espais de sobirania?. Quins espais de sobirania podem crear des de les institucions si no controlem ni els nostres impostos ni el nostre espai hertzià?. Només podem crear ?espais de resistència?, però des del teixit social.

El combat contra el règim monàrquic instaurat per Franco i contra l’Estat Espanyol exigeix una actitud que va molt més enllà que administrar els resultats electorals.

      Fer pedagogia d’aquesta nova actitud, mobilitzar la part del poble català disposada a un nivell més alt de combativitat és el fonament de la renovació d’Esquerra Republicana. L’any 1993 ERC va ser capaç de posar a l’agenda política el gran problema de l’espoli fiscal: quan ningú en parlava, després de centenars d’actes per tot el país, va concentrar cent mil persones al Parc de la Ciutadella. Ara hem de fer pedagogia de la lluita contra el règim postfranquista. Per aquesta tasca necessitem una estructura de partit capaç de combinar la mobilització popular i l’acció política.

     Tots aquests canvis van molt més enllà d’una renovació apanyada dels equips de la direcció del partit. El camp de les correlacions de forces internes és l’hàbitat en el que Puigcercós i el seu equip es mouen com a peixos a l’aigua. Però les bases sòlides del rellançament d’ERC exigeixen que el debat transparent i en profunditat precedeixi la renovació de la direcció.