En la consulta sobre l’actual projecte de Llista Cívica de l’Assemblea els partidaris del “si” i els del “no” haurien de tenir les mateixes condicions internes per fer arribar les seves raons als socis. Que no sigui així és un clamorós dèficit de cultura democràtica de la seva actual direcció. La consulta sobre el projecte de Llista Cívica és una decisió de l’Assemblea General de l’ANC i tan legítima és l’aprovació com el refús. Tant els defensors de la proposta del Secretariat Nacional com els contraris han de gaudir del mateix accés a la pàgina web de l’Assemblea, les mateixes possibilitats d’enviar missatges a tots els socis mitjançant correus electrònics o Telegram. Sobretot els membres de l’Assemblea tenen dret a debats per contrastar els arguments a favor i en contra del projecte de Llista Cívica a totes les Assemblees de base. Aquesta és la pràctica democràtica que permet debats profunds sense crear polarització.
Un neuròleg que l’Hospital Cínic va enviar al Massachusetts General Hospital dels Estats Units va quedar sobtat de la tensió amb què els components del seu grup de recerca defensaven les seves posicions a les sessions de debat. També el va sorprendre que a la sortida de la reunió les relacions personals es refeien amb tota cordialitat. Des de l’escola els nord-americans s’havien format en una cultura de discussió democràtica. D’acord amb aquest hàbit tradicional a Nord-Amèrica, el 1949 la “Federal Communications Commission” (FCC) va establir la “fairness doctrine” per a tots els canals de televisió. Aquesta implicava que, en qualsevol assumpte públic controvertit, les cadenes havien de donar veu a totes les opinions implicades; d’aquesta manera s’incentivava l’argumentació en els problemes públics i s’evitava la creació de bàndols irreconciliables. L’any 1987 el neoconservador Ronald Reagan va eliminar la “fairness doctrine”. El resultat ha estat la substitució del raonament dialèctic per les desqualificacions que han generat l’exponencial polarització política de l’opinió pública dels Estats Units d’Amèrica; des d’aleshores fins a Donald Trump.
En el cas de la consulta sobre el projecte de Llista Cívica, les bones pràctiques democràtiques exigeixen delimitar de manera clara, per un costat, la promoció de la participació en la consulta de, per l’altre, la defensa de la posició del Secretariat Nacional. Aquesta separació no s’ha donat, sinó que hi ha hagut una confusió deliberada. La negació dels canals de comunicació interns als contraris a l’actual projecte de Llista Cívica i la barreja entre el foment del vot i la defensa del “si” ha desfigurat als partidaris del “no”. Se’ns fa aparèixer com defensors d’una posició il·legítima, com a pertorbadors de la unitat de l’Assemblea, com a sospitosos infiltrats d’interessos espuris. La majoria de socis desconeixen els nostres arguments, o els saben de manera tergiversada. Un baix percentatge dels milers de socis ha accedit a la web https://www.consultallistacivica.cat/ realitzada amb els nostres mitjans.
A més, en una consulta tan determinant per al futur de l’Assemblea com aquesta, una autèntica cultura democràtica exigeix mecanismes de control del cens i de verificació dels resultats. No existeix Junta Electoral. No se saben les mesures tècniques i de supervisió per garantir que només voten els socis al dia de pagament i que el seu vot és anònim, únic i segur. De la mateixa manera no s’ha establert cap sistema de seguretat per garantir la fiabilitat dels resultats de la consulta.
Aquestes garanties són més necessàries que mai perquè el Secretariat Nacional ha infringit els Estatuts en organitzar una agrupació d’electors, d’acord amb la denúncia presentada davant del Comitè Deontològic per un nombrós grup d’exsecretaris, secretaris, vicepresidents i fundadors de l’Assemblea. Aquestes certificacions són imprescindibles perquè diversos defensors de la Llista Cívica sostenen públicament que vulnerar els Estatuts no té importància. Després d’aquestes afirmacions és inevitable preguntar-se: quins articles es poden infringir? Fins i tot els que obliguen a respectar els resultats de les votacions? Qui pot infringir la normativa interna: els càrrecs orgànics que custodiaran els resultats de la consulta durant dos dies? El Comitè Permanent? El Secretariat Nacional? Qualsevol Assemblea territorial o sectorial? Qualsevol soci?
L’absència de cultura democràtica de l’actual direcció de l’Assemblea ha obert un esvoranc que corseca la confiança mútua entre els membres de l’Assemblea; una ferida que serà molt difícil de tancar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!