Fitxes del Regne Unit, Espanya i Turquia davant la independència

Per tal que l’Estat espanyol reflexioni el 9-N aporto quadres comparatius de la resposta del Regne Unit, Espanya i Turquia davant la independència d’Escòcia, Catalunya i Kurdistan. Mostren la reacció antagònica davant un conflicte nacional d’un Estat de tradició democràtica, com la Gran Bretanya, enfront d’uns Estats de tradició autoritària com l’espanyol o el turc. Per facilitar la seva impressió per als actes del dia de reflexió adjunto les fitxes en arxius pdf.

D’altra banda el 9-N farà trenta anys de l’enderrocament del Mur de Berlín, una de les victòries més grans de la històrica de la lluita noviolenta portada a terme pels dissidents de la República Democràtica alemanya. També farà cinc anys de la participació de més de dos milions de ciutadans a la consulta sobre la independència de 2014. Convé recordar aquells èxits quan la majoria del poble català ha emprès el llarg camí de la desobediència civil a gran escala.


Fitxa 1: Antecedents històrics i polítics

Escòcia-

Regne Unit

Catalunya

-Espanya

Kurdistan

-Turquia

Va integrar-se voluntàriament a l’Estat del que formen part?

Sí, per l’Union Act del Parlament escocès (1707)

No, va ser annexionada per la força militar el 1714 després d’abolir la Constitució i les Corts Catalanes

No, va ser repartit entre 4 Estats, entre ells Turquia, després de la I Guerra Mundial

És un Estat de tradició democràtica o de tradició autoritària

Des de la Revolució Anglesa de 1688 és un estat parlamentari en el que no hi hagut cap dictadura militar

Els cops d’Estat militars han estat freqüents al segle XIX i al segle XX hi va haver dues cruels dictadures militars

La República turca va néixer el 1923 com un règim de partit únic. Entre 1960 i 1980 es van succeir els cops d’Estat militars.

La constitució de l’Estat té el consentiment dels pobles que en formen part?

Sí, al referèndum sobre la independència d’Escòcia van guanyar els partidaris del Regne Unit

No se sap. Al referèndum de 1978 la C.E, va obtenir un 90%. Però des de 2012 els partits republicans, independentistes o federals, han obtingut la majoria absoluta a totes les eleccions.

No. Turquia necessita un fort desplegament militar per assegurar el control del territori kurd.

Hi ha prejudicis a la població majoritària contra la població minoritària?

No, contra els escocesos. Contra els irlandesos n’hi havia hagut en segles anteriors per motius religiosos. Els protestants els titllaven de «papistes» per la seva religió catòlica, a més de considerar-los pobres i endarrerits.

Sí, en un país aïllat i sense enemics exteriors com Espanya al segle XIX els catalans van substituir els jueus, els moriscos, els heretges protestants i els lliurepensadors com «l’enemic interior» per cohesionar la societat espanyola. La catalanofòbia els atribueix trets molts similars als de l’antisemitisme.

L’Estat turc considera el kurds com a «turcs de les muntanyes» que només es diferencien per la seva llengua i per viure en un país molt muntanyós. Els defensors del poble kurd són considerats «terroristes».

És un Estat federal?

No, la sobirania continua a la Cambra dels Comuns que ha retornat (devolution) competències exclusives a Escòcia

No, una única sobirania correspon al «poble espanyol».

No, estat unitari.

Fitxa 1_ Antecedents historics_9-N-2019


Fitxa 2: Constitucions i Principis democràtics

Amb els principis democràtics les constitucions són vives, sense ells són mortes i no s’adapten

Escòcia-

Regne Unit

Catalunya

-Espanya

Kurdistan

-Turquia

L’Estat té una «constitució viva» que s’adapta als canvis, o bé és una «constitució morta» que intenta petrificar l’evolució social?

La seva constitució és un conjunt de lleis que des de la Carta Magna de 1215 o el «Bill of Rights» de 1689 han anat adaptant els principis democràtics als canvis socials. La «devolution» de l’autonomia d’Escòcia va ser un canvi constitucional fet per una llei. Els «Acords de Pau de Divendres Sant» Irlanda del Nord, amb canvis constitucionals, es van aprovar a la Cambra dels Comuns.

L’espanyola de 1978 és una «constitució morta». Es usada com un text inalterable que esdevé font de principis, no com adaptació a Espanya dels principis democràtics i els drets humans. Els seus defensors la invoquen com una mena de «Principios Fundamentales» del franquisme, en especial «la unidad de España».

La constitució de 1982 és presidencialista, amb els generals com un poder fàctic a l’ombra, en defensa de la laicitat i la unitat de Turquia. Des de l’arribada al poder d’Erdogan s’han reforçat els poders del president. En especial des de l’intent de Cop d’Estat fallit de 2016. L’abril de 2017 un referèndum va reforçar els poders presidencials.

Té Estatut d’autonomia i un Parlament autònom?

, des de 1997

, des de 1980. Fins a la sentència de 2010 l’Estatut era pactat entre Catalunya i Espanya i aprovat en referèndum. A partir d’aleshores l’Estatut és imposat pel Tribunal Constitucional

No, Turquia no reconeix els kurds com a poble

És possible un referèndum sobre la independència?

Sí, el Parlament britànic va cedir al Parlament escocès la competència per a celebrar el referèndum de 2014.

No, el Congrés de Diputats es va negar a admetre a tràmit la proposició de llei que li va presentar el Parlament de Catalunya

No, de cap manera.

Hi ha separació de poders? La justícia és independent i imparcial?

Va ser el primer país a establir la independència de la justícia en temps de Cromwell al segle XVII. També fa segles que són jurats els que decideixen sobre la innocència o culpabilitat dels acusats.

Espanya és el 25è país de la Unió Europea en la confiança en la independència de la Justícia. El Consejo General del Poder Judicial és pactat entre PP i PSOE, que després escull el Tribunal Suprem, l’A.N. i els Tribunals Superiors autonòmics

La justícia turca ha estat repetidament denunciada per les seves detencions arbitràries i les seves condemnes sense proves contra defensors dels drets humans. Ser acusat d’insultar al President Erdogan és suficient per anar a la presó.

Fitxa 2: Constitucions_Principis_democratics


Fitxa 3: Els Estats autoritaris reprimeixen, els democràtics intenten seduir

Escòcia-

Regne Unit

Catalunya

-Espanya

Kurdistan

-Turquia

Són permesos els partits independentistes?

Sí, i els seus vots seran acceptats pel Partit Laborista després de les eleccions de desembre si els necessiten per fer Govern a Londres.

Si, però són estigmatitzats com a possibles socis al Govern estatal encara que s’hagin de repetir eleccions

No, són prohibits. El PKK va optar per la lluita armada. Ara els kurds han creat partits d’àmbit estatal, però ha de treure un mínim del 10% a tota Turquia.

S’han usat les «clavegueres de l’Estat» contra els independentistes?

No, és impensable contra un partit democràtic. En canvi es van usar tota mena de mètodes a Irlanda del Nord, adduint el terrorisme.

Si, des de l’inici del procés. Les va usar el Govern del PP amb la «Operació Catalunya» Sempre han comptat amb la col·laboració de la premsa estatal

Si, és habitual contra partits de l’oposició, contra mitjans de comunicació. Amb els mètodes més brutals que arriben a l’assassinat.

S’ha criminalitzat l’independentisme?

No, els mitjans de comunicació de Londres tracten amb respecte les posicions dels independentistes escocesos. David Cameron instava a mantenir unides la «família de nacions· del Regne Unit

Si, des de tots els nivells: el Tribunal Constitucional, el Suprem, el Govern, etc. Els líders, els mitjans de comunicació, els tertulians tracten de colpistes els independentistes.

Si, els activistes kurds són considerats terroristes, tant si formen part de les guerrilles del PKK, com si són sindicalistes o defensors dels drets humans

Hi ha presos polítics per intentar exercir el dret a l’autodeterminació?

No. La justícia és una competència exclusiva d’Escòcia i és impensable que detinguessin dirigents electes o líders socials per organitzar un referèndum.

, els presidents d’Òmnium i l’ANC, mig govern de la Generalitat i la Presidenta del Parlament han estat condemnats a 100 anys de presó. L’altra meitat del govern és a l’exili. Hi ha desenes d’acusats pendents de judici, als que s’han sumat desenes les darreres setmanes.

Si, hi ha uns 5.000 presos polítics kurds, començant pel líder històric del PKK Abdullah Öcalan. També càrrecs electes com Sehahattin Demirtas o Figen Yusekdag. Igualment alcaldes i regidors són empresonats de manera periòdica.

S’han tancat mitjans de comunicació o pàgines web per ser independentistes?

No, és impensable i provocaria una forta contestació de l’opinió pública

Si, tant abans de l’u d’octubre de 2017, com ara a Tsunami democràtic, acusat de terrorisme sense cap atemptat

Si, és habitual. A més hi ha desenes de periodistes a la presó i a l’exili.

Fitxa 3: EstatsAutoritaris_EstatsDemocratics


Fitxa 4: Independència i fractura social

Als països que permeten un referèndum no hi ha fractura social; prohibir-lo multiplica les tensions

Escòcia-

Regne Unit

Catalunya

-Espanya

Kurdistan

-Turquia

El referèndum sobre la independència, va crear una gran tensió entre l’Estat i el poble annexionat?

No, el govern britànic va elaborar un llibre amb els avantatges de continuar al Regne Unit. I el govern escocès van fer-ne un altre sobre els avantatges de la independència. Tan unionistes com independentistes van acatar el resultat de les urnes. El Brèxit ha impulsat la demanda d’un nou referèndum a Escòcia, sense tensions

Si, des de la negativa al referèndum de 2014 la tensió ha anat pujant: consulta del 9-N de 2014, eleccions plebiscitàries de 2015, referèndum de l’u d’octubre de 2017, destitució del Govern de la Generalitat i del Parlament en aplicació de l’art. 155. Fins arribar a les condemnes del Tribunal Suprem.

No hi ha hagut referèndum, però la tensió entre Turquia i els kurds és màxima, fins arribar a la guerra com la recent invasió de la frontera amb Síria.

La demanda d’independència va crear una fractura social a la nació annexionada?

No, A Escòcia les diferències entre partidaris de continuar dins el Regne Unit i els defensors de la independència no eren majors que entre dreta i esquerra.

No, el conflicte català no ha creat cap problema de convivència a Catalunya. Els polítics i mitjans de comunicació espanyols fomenten contínuament les tensions internes a Catalunya, acusant els independentistes de tota mena d’imposicions, a l’escola, a TV3. Però no s’ha produït una fractura social com a l’Ulster o el Líban.

No, Turquia no ha tolerat la celebració de cap referèndum al seu territori. Se’n va celebrar un al territori kurd de l’Irak.

Unitat de la pàtria o unió dels ciutadans amb respecte a la seva identitat?

El Regne Unit ha respectat la identitat de les nacions que el componen, que tenen federacions esportives pròpies, el Banc d’Escòcia emet lliures esterlines, etc.

La unitat d’Espanya és imposició. Els Reis Catòlics van imposar la unitat catòlica amb la expulsió de jueus . Felip III va expulsar els moriscs. Felip IV volia imposar les lleis de Castella a Portugal, Catalunya, etc. Els Borbons van imposar la llengua castellana.

El nacionalisme turc va matar i expulsar milions d’armenis, de grecs i d’altres nacionalitats per unificar Turquia. Ara vol continuar amb els kurds.

Fitxa 4: Referendum_fractura social

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *