Al fons, a l'esquerra

18 de novembre de 2012
Sense categoria
2 comentaris

La Lionització de Catalunya

En aquest bloc he escrit que la independència no, però que l’Estat espanyol es veuria obligat a donar-nos alguna cosa molt similar a la hisenda pròpia i a blindar les lleis que el Parlament de Catalunya considera essencials (llengua, ensenyament….). Però la meva anàlisi era superficial. M’equivocava. No aconseguirem ni això.

Perquè per treure-li el concert econòmic a un nacionalisme tan ferotge, tan brut, tan rabiós, tan poc democràtic, tan dominador, tan nostàlgic dels seus vells imperis perduts com el de l’estat espanyol, necessitaríem una arma de xantatge molt potent. La teníem: aquesta arma era una voluntat que podia arribar a convertir-se en majoritària a favor de l’estat propi. Aquest era el nostre salconduit per aconseguir la hisenda pròpia i el blindatge de determinades lleis. Però vaig menystenir el poder d’aquest monstre al que estem i estarem tots lligats. Els seus moviments diplomàtics amb uns estats europeus que comparteixen el mateix nacionalisme anorreador han desactivat la nostra arma: “si Catalunya s’independitza sortirà d’Europa” i tots sabem que, per tornar-hi a entrar, l’estat espanyol tindrà dret de veto. La maquinària miserable de l’estat espanyol ha aconseguit que ens repeteixin aquest missatge dia sí, dia també des de dins (en Duran) i des de fora: des del nord, des del sud, des de terra endins i des de mar enllà.fins que ens quedi gravat a foc al nostre cervell. I, evidentment, a Catalunya (quasi) ningú no voldrà un estat propi si aquest és fora de la UE.

Quan en Mas vagi a demanar el pacte fiscal a Madrid (que hi tornarà) resultarà una sessió sado-massoquista tan patètica com quan la Manuela de Madre, el Carod i el propi Mas van comparèixer al Congreso de los diputados per suplicar agenollats davant ses senyories que, per pietat, els acceptessin aquell estatut esquifit, tísic i aigualit. Que el mutilessin, l’esquincessin i l’aixafessin,  si ho creien oportú, però, sisplau, que no el rebutgessin. Que permetessin, per l’amor de Déu, que el text contingués la paraula “nació” (ni que fos en una nota a peu de pàgina del preàmbul, de lectura optativa i sense efectes jurídics). El Queco Novell, caracteritzat de Rajoy, mirarà en Mas amb suficiència i li preguntarà: “¿Y por qué te tendría que dar yo el pacto fiscal? ¿Me amenazas con la independencia? Uy!!! Qué miedo!!!!”. En Mas soritrà del despatx d’en Rajoy amb uns copets a l’esquena i uns quants milionets per a que calli (milionets que, després, ens restarà en infrastructures i en inversions).

Madrid continuarà imparable el seu camí cap a la Parisificació mentre Catalunya, castigada per un estat espanyol totalitari, homogeneïtzador i sense escrúpols, seguirà perdent inversions i infrastructures.  Segurament, encara de manera més accelerada del que ha fet durant les darreres dècades, com a revenja pel pols sobiranista que ara mantenim i perquè Madrid sap que una Catalunya feble és la garantia més forta de la seva submissió futura. Continuarem, en definitiva, el camí cap a la Lionització,cap a la irrellevància. D’ací a una dècada potser tindrem una generació de joves més descarats, amb menys pors, però qui sap si no serà ja massa tard. Qui sap si Catalunya no estarà aleshores tan anihilada que no podrà ser ni tan sols una pedreta a la sabata del monstre espanyol.

  1. Vist les enquestes electorals (que, al cap i a la fi, són només enquestes), continuarem dins l’Estat espanyol per pròpia voluntat. Si el “poble català” no vota majoritariament a partits i coalicions independentistes no és per culpa de Madrid o Paris [sic]. La responsabilitat primirenca i última (per no dir “única”) rau en aquest poble català que no l’importa res continuar sent menor d’edat (això sí: amb quatre centims més dins la butxaca). Ja va sent hora que deixem enrere el culpabilitzar al company de clase per les rebassades que fem.

    A mi, personalment, no em faria res que Catalunya no formes part de la UE… És més, sóc contrari a un entramat de burocracia i corrupció com és aquest invent. Suïssa -i altres estats europeus- no en formen part, i no els hi va tant malament.

    Atentament, i feliç setmana

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!