Si totes aquestes coses són certes, no s’hauria pogut afegir un parell de centenars de kilòmetres més a la cadena i integrar-hi el Pirineu i Ponent? Per cobrir 400 Kms. caldrà 400.000 persones. Per cobrir-ne 700, en caldrien 700.000. Cap problema. No caldria que es mobilitzessin ni la meitat dels qui es van mobilitzar l’any passat.
No és cert que per als humans els signes són, a vegades, més importants que el contingut? No és cert que hi haurà molta gent de Ponent que quedaran decebuts pel recorregut de la cadena? No és cert que Ponent, sovint, es veu com la Ventafocs de Catalunya? No és cert que el territori és fonamental per a la vertebració del país?
O potser passa que l’any passat no érem 1.500.000?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tots els que voldrien que la #ViaCatalana passés per on ells viuen cal que pensin que, quan fem una manifestació a Barcelona, hi ha tres quartes parts de la gent que hi va que són de la zona del voltant de la capital i no necessiten ni cotxe ni autocar per anar-hi. No hi ha cap possibilitat de moure tants cotxes o autocars per fer una manifestació que fos més llarga que la #ViaCatalana, ja que els de l’àrea Metropolitana de Barcelona s’haurien de desplaçar i necessitarien massa mitjans per fer-ho, molts més dels que hi ha. Posem-nos a disposició de l’ANC i anem allà on ens enviïn, encara que hàgim de fer molts quilòmetres. El motiu s’ho val. Ànims que ho podem fer, perquè som molts més dels que volen i diuen.
La Via Catalana es planteja travessar el país unint el Rosselló amb el País Valencià. Passa sobretot per on hi ha més població i sobretot més indecisos. Hem de voler fer un tomb definitiu als indecisos. Sent de Lleida estic una mica tip de que sempre fem el ploramiques i sempre diem sobre el centralisme barceloní, quan no mirem el molt centralisme lleidatà respecte les comarques de muntanya. A més, no hi havia temps per fer més modificacions. El que cal és empényer, no queixar-se.