Josep Guia Marín

Ara que els representants de l’oligarquia espanyola ens amenacen sovint i ens volen ficar al cos totes les pors del món, convé que tinguem plans B, per si de cas.

Així, per si de cas ens fan fora de l’euro, cal estudiar la possibilitat de tornar a la lliura. En concret, a la lliura valenciana, que era la més valorada de les tres lliures nostrades:

Lliura valenciana = 0,022 euros

Lliura mallorquina = 0,020 euros

Lliura barcelonina = 0,016 euros

Amb les Noves Plantes, les disposicions del primer Borbó (segons que ens informa Pere-Enric Barreda) anorrearen aquestes monedes, tot substituint-les per la “moneda de Castilla”:

«de toda la plata que se hubiere hallado en el referido lugar [Regne de València]…, se labre y fabrique moneda de Castilla, en conformidad de las leyes de estos mis reynos que sobre ello tratan, la qual ha de ser en reales de a ocho (que llaman escudos), de a quatro y de a dos»
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/256345

Tanmateix, la nostra lliura va continuar resistint fins ben entrat el segle XIX i, encara, fins al segle XXI (al Tribunal de les Aigües), segons que diuen Alexandre Serrano i Paolo Gervasoni:

«A l’estat espanyol, la implantació de la pesseta l’any 1868 va ésser un moviment estandaritzador per a substituir les moltes monedes que eren vigents a cada contrada sota la seva urpa.?Malgrat aquesta provisió, els síndics del Tribunal de les Aigües de València encara imposen les seves multes en lliures valencianes»       http://vestigis.wordpress.com/tag/lliura-valenciana/

Potser per això, previsors que som la gent del PSAN, ja l’any 1977 vam tornar a posar en circulació la lliura valenciana, dissenyada de bell nou per Antoni Miró, en una campanya de recaptació de fons, el tresorer de la qual era Enric Tàrrega. 

Avui, aquestes lliures valencianes són unes veritables “joies valencianes”, altament cotitzades pels col·leccionistes… En tornarem a parlar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!