Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Rajoy i el seu xou animen la participació al referèndum
L’espectacle lamentable que el Partit Popular ha muntat aquest dimarts davant del Congrés dels Diputats, descarregant palets de les furgonetes amb 4 milions de firmes contra la reforma de l’Estatut de Catalunya, oficiat per Mariano Rajoy és una invitació a la participació en el referèndum del 18 de juny. Rajoy, d’entrada, fa un gran favor als partidaris del «sí» a l’Estatut: socialistes espanyols i catalans, ecosocialistes i la federació nacionalista. Cada acte de campanya que faci Rajoy i el PP de Josep Piqué reclamant el «no» a l’Estatut, mobilitzarà partidaris del «sí». La dreta espanyola, amb la complicitat de les titelles que aquest dimarts acompanyaven Rajoy a la carrera de San Jerónimo (Piqué, Fernández-Díaz, Nadal, Sánchez-Camacho i Moragas), serà animadora d’un referèndum ben ensopit.
De fet, ICV ha dissenyat una campanya molt en la línia de cridar a la participació per parar els peus als cavernaris. Recordaran les barbaritats que s’han dit, sobre la reforma estatutària, per veure si la gent fa compatible platja i urna. El PSC, tres quarts del mateix. Combinarà els èxits dels governs Zapatero i Maragall amb missatge anti-PP per convidar el seu electorat passiu davant de les convocatòries de caire nacional, que ells interpreten com nacionalista i, per tant, aliè. (No tot l’electorat del PSC, però sí bona part.)
Carod deia diumenge a El Periódico: «Ningú votarà l’Estatut amb il·lusió.» Home, no ho sé [i els diners que ens costarà]. Si Rajoy organitza més xous esperpèntics com el d’ahir al Congrés, encara es dispararà la participació i superarà el 50%. La pregunta és si el PP, en la mesura que capitalitza el vot negatiu al referèndum, compromet els interessos del sobiranisme català. No tinc resposta.
Aquests dies he plantejat dubtes raonables sobre la conveniència de votar «no», en tot aquest embolic en què estem ficats. He recollit testimonis propers, he preguntat als lectors, he contrastat opinions i he posat sobre la taula pros i contres d’una i altra opció, en l’intent de trobar la carambola màgica. No hi ha manera. Si critiques el «no» per coincidir amb el PP, et titllen de primari. Si defenses el vot nul, tres quarts del mateix. Si apostes pel «no», t’acusen de diluir-te entre els 4 milions de firmes i els palets de Rajoy, altrament conegut com l’heroi de Móstoles.
O sigui, que si no et batasunitzes amb el nul, el tornes cavernari aznarista amb el «no». D’altra banda, el vot en blanc és tant poca cosa que no recull ni l’equidistància sobiranista del nul ni el rebuig frontal i nítid del «no». El blanc és una manera de no mullar-se que en cap cas reflecteix l’essència d’un vot protesta, d’una expressió de malestar no només amb el resultat final estatutari sinó amb la classe política en general. El blanc no és transversal, vaja.
En canvi, en el nul hi pot haver alguna transversalitat. Pot ser el punt de coincidència de nacionalistes ambiciosos, sobiranistes i independentistes, en les seves múltiples expressions. El «no», que jo respecto per ser un missatge vàlid, legal, clar i directe, no és transversal. Perquè amb el PP no crec que hi hagi transversalitat possible.
Seguim pendents de dijous, quan ERC farà l’executiva del partit per marcar posició. Una reunió que s’allargarà, molt probablement, fins després de dinar. I després vindrà allò de les assembles territorials. A veure qui és el guapo de la direcció republicana que puja a parlar amb els de l’Alt Pirineu. Com no hi vagi el propi Joan Puigcercós… O Xavier Vendrell en el seu lloc…
Bloc de Raül Romeva
S’anima la blogosfera política, i ICV està un pèl adormida en aquest aspecte. Li ho vaig comentar fa temps a Màrius Garcia, dirigent i blocaire d’Iniciativa. Llegeixo a VilaWeb que l’eurodiputat d’ICV Raül Romeva acaba d’obrir el seu bloc a MésVilaWeb. Benvingut. Ara toca mantenir la constància, i no oblidar-se al cap de quatre dies. No cometre l’error de més d’un polític, que entén el bloc com una joguina (quan la tinc, l’oblido) i la blogosfera com una frivalitat de moda. Com qualsevol altra.
Hi sóc
En l’extens document sobre la blogosfera hispana (aquí teniu el pdf, però aneu en compte abans d’imprimir-lo alegrement perquè té més de 200 folis!) hi figuro, gràcies a l’article que hi publica Vicent Partal. Ve a dir que aquest bloc és una referència, encara que només sigui pels nombrosos enllaços polítics que he anat recopilant des del juliol del 2004.
D’aquest document-llibre digital, en parla Juan Varela en el seu bloc, que aquest dimarts recollia un altre document d’interès: l’última onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM, aquí en pdf). Diu que això d’Internet va a l’alça.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No estaria malament, valorar el paper de cadascú en aquesta moguda estatutària. Em sembla clar que el PP fa augmentar el sí d’aquells que no tenen clar que la via cap a la sobirania no passa per España, o d’aquells que no volen sobirania.
També em sembla clar, que el NUL independentista és, com diu el propi vot, NUL per la sobirania, donat que només pot ajudar a guanyar, amb més claredat encara, el SÍ, que serà el que ens durà l’Estatut per a uns quants -bastants- anyets.
O sigui, que entre tots els 5 partits del Parlament faran possible que guanyi l’Estatut. Per tant, qui opta per la sobirania? NINGÚ! -al Parlament-.
L’alternativa és en el NO, clar i rotund. Un NO que a més de rebutjar l’Estatut, aposta per la sobirania i deixa amb el cul a l’aire a tota aquesta classe política. Per això els fa tanta por el NO. I a dins d’ERC ho saben millor que enlloc.
bon dia,
La decisió que prengui ERC respecte el vot en el referendum des del punt de vista de l’estratègia sobiranista és possiblement la més important des del 90 quan es va disoldre Terra LLiure.
Segons fonts d’erc, la militància està dividida entre un 40 i un 50% que vol un No, i la resta que prefereix un vot que es distingeixi i permeti avaluar la força sobiranista a traves d’un vot nul. Però cal esperar a veure les assemblees comarcals.
De fet un NO sembla més contundent, però amb l’apretada final que el PP està fent, pot ser que resulti molt antipatic votar el mateix , i dificil de fer una lectura dels resultats en clau sobiranista.
En canvi un vot nul, en la linia del que plantja la Plataforma en els darrers dies, és també una negació a l’estatut, i permet diferenciar-se. Es clar que això implica una mobilització brutal, i que tots els que som contraris a aquest estatut perquè es queda curt, actuem junts, perquè si ens han de comptar que siguem molts… el sobiranisme s’hi juga el prestigi com projecte de futur.
uff.
Montserrat.
Sincerament, com molts de nosaltres he estat valorant pros i contres de votar NO o NUL.
Vull afegeir un pensament que m’ha vingut al cap (després d’una avaluació i reflexió llarga) com una poma madura:
Començo a veure molt clarament que demanar i plantejar-se el vot NUL (i ja no diguem en blanc) acabarà fent que alguns o molts de nosaltres acabem no votant.
Tots podem pensar: a mi no em passarà. Però no ens enganyem, el dia de votar, un percentatge de gent que té voluntat de votar, acabarà deixant-se portar (o no portar per ser més exactes) pel desencís i la falta de decisió.
Podriem aplicar la llei de l’energia quàntica:
Per variar un determinat estat (passar de estar a casa o amb els amics i anar a votar) cal una certa quantitat d’energia (tenir prous motivacions). Si aquesta energia no és suficient no es fa el pas. Encara que sigui per molt poc ("jo estava totalment convençut però al final no vaig poder arribar, no tenia clar que posar a la papereta, no veia l’utilitat,…") si no es vota no serveix per res.
Factors que resten energia per anar a votar:
Crec que l’opció NUL disminuiria el nombre de vots i per tant la força dels que NO estem d’acord amb el procés i resultat final de l’estatut.
Es pot argumentar que el NO s’assimila al del PP però, sincerament, em costa creure que algú de nosaltres deixi de votar per no votar igual que un altre. Ja som grandets.
Només puc entendre el Null per aquelles persones que volen el nou estatut però volen deixar constancia que no els convens del tot.
De cap manera puc entendre els que diuen que no volen l’estatut ni amb pintura i avisen que votaran amb un vot null. És una forma d’hipocrasia ?
Jo votaré NO i m’importa molt poc el que voti el PP (faltaria més).
No hem de votar sí, però el sí guanyarà. Cal que la victòria sigui pírrica (50% i gràcies) : quedarà més clar que l’Estatutet no serveix i ens barallem durant la propera legistatura amb sang i fetge per les engrunes de més que ens dóna.
No hem de votar no perquè és entrar en el sistema en comptes d’aprofitar l’ocasió per reptar-lo (mai més ens sortirà tan barat). Hem de votar per la SOBIRANIA o sigui NUL.
Les apreciacions sobre si el NUL suma o no suma SÓN PEREGRINES I IMMADURES. Tothom a Catalunya serà conscient que el NUL ha tret un 30% o més del vot emés. I cada cop que el socialisme digui que van guanyar amb el 70% des del sobiranisme els respondrem que era només un 40% del vot emés. Que no ho enteneu ?
De cara al futur és el NUL el que ens apropa de la sobirania i el que desarma els defensors de l’Estatut que hauran de defensar el que pocs van votar mentre molts reclamavem L’AUTODETERMINACIÓ.
El NO és anti-estratègic. Només intenteu raonar la contrarèplica del PSC al dir que teníem un 40% de NO sobiranista : hi restarien a cada volta el 15% espanyolista o el 20 o el que fos. Només intenteu pensar què passarà si l’Estatutet no s’aprova : torna a començar amb les mateixes migrades forces i amb Espanya de cul, sense fer crèixer les reivindicacions de sempre només la mala llet i la impotència dels catalans.
Bé això és el que penso deprés d’haver-hi pensat molt.
..."El blanc és una manera de no mullar-se que en cap cas reflecteix l’essència d’un vot protesta, d’una expressió de malestar no només amb el resultat final estatutari sinó amb la classe política en general"…
Jo votaré en blanc, per no donar l’opció en el recompte als qui volen capitalitzar les respostes.
Ni entrar en la trampa dels números, per les lleis de majories. Els polítics professionals, sempre acaben negociant entre ells, a esquenes de la voluntat popular. És un vot de protesta.
(les coses són com són, encara que no ho semblin)
Els favorables a l’estatut (ciu, psc i icv) a més a més del pp, es deuen fotre un panxot de riure al veure la divisió, alhora de triar el vot del sector contrari a l’estatut i sobiranista. ¿De veritat que no serem capaços d’anar tots a una? ¿De veritat que serem incapaços d’abandonar maximalismes i de trobar un punt mig on tots ens hi trobem més o menys a gust? Estem estiran la corda en diferents direccions, i ells l’estiren tots cap a una de sola. Vist així està clar que haurem perdut abans de començar. Això sí, després ja podem anar fent manifestacions.
Pobre país.
si no ens agrada l’estatut hem de votar no.
si no creiem en el sistema ens anem a la platja.
si teniu un cacau mental en nul.
el blanc si no sabeu que votar.
per mesurar la força de la sobirania hem d’anar a les eleccions ara que el psc esta debil i esgarrapar escons.
penseu que aquest estatut es per 25 anys, si penseu que el dia següent podreu seguir demanant, us dirant, vau votar l’estatut no us queixeu.
tb podriem preguntar als firmants del tinell on esta aquella consulta popular si rebutjaven l’estatut del parlament que així ha sigut.
sr president maragall el seu càrreg no es per viure de puta mare (80.000euros al any minim, pensió màxima i un despatxet al passeig de gracia+fundació que paguem tots al anterior), és per sacrificar-se si convé (miri els seus antesesors) si te que anar a la garjola per convocar una consulta o proclamar una altra cosa, això va amb el càrreg si no esta disposat deixí a una altra persona que ocupi el càrreg i juvilis.
en quant les caixes del PP hem sembla perfecte, quant reunim firmes per monarkia si o no, o canabis si o no, o pujar impostos, espero que ens recolzin.
Això de que el No t’ajunta amb el PP no té ni cap ni peus, si només han aconseguit 40.000 signatures a Catalunya !!!!. Un No massiu seria clarament catalanista.
Un vot nul és això: nul, no compta, ni molesta, ni fa por a ningú. Només s’enten quan no et donen opció com a Euskadi amb la ilegalització de Batasuna. Perquè sempre hem de fer el numeret els mateixos? En tot cas hi ha el blanc que si que compta i junt amb el no podria tombar l’estatut però sembla que és aquesta possibilitat la que fa por o és que realment aquest estatut val la pena o no té alternativa o és que no votar no és el preu peruqè no es trenqui el govern, però fa vergonya reconeixer-ho.
Jo votaré no, però si (i això ja és massa) entitats catalanistes fan campanya també contra el no, hauré d’optar pel blanc perquè no em sumin al PP. Quin paper !!!!
Que guai que ha de ser ser de l’Opus, convergent, socialista semicatalanista, del psoe, comunista, ecologista, trotskista d’euia … tots voten el mateix i no es mengen la bola.
Mireu jo no acabo d’entendre tot això del vot Nul, Blanc, No, etc. Per a mi la cosa està molt clara, a mi em convocaran per preguntar-me si estic d’acord amb un Estatut que a Madrid han fet, després de carregar-se el del Parlament de Catalunya, per tant tinc molt clar que davant d’aquesta pregunta jo diré molt clarament que NO, no estic d’acord amb un Estatut que no respecte allò decidit pel Parlament del meu País, per tant diré que NO. Que el PP voti també que NO, és el seu problema, jo votaré allò que crec que és el millor per Catalunya i si coincideixo amb el PP, tan li fa. També al bloc del SI hi conviuran diferents lectures, des de la dreta catòlica d’ UDC, fins als antics comunistes d’EUA, i en canvi cap d’ells té escrúpols.
Avui m’han passat un correu electrònic
on fan números "a la contrastant" i es demostra –amb
tot i l’excés de generositat del calculaire– que el
numeret dels palets i les furgonetes és un muntatge de fireta
per a enganyar els babaus ignorants i encoratjar els PPros.
Si voleu fer-li una ullada és a
“http://www.olladegrills.cat/node/112“