Al darrera la nevera
Bloc de Roger Palà
Fira de Vila-seca (I): Ix, Kevin Johansen i Sanpedro
Ahir vam fer cap a la Fira de Música al Carrer de Vila-seca (Tarragonès), que enguany celebra la seva novena edició. Una cita que tradicionalment és el tret de sortida de la temporada de festivals de primavera-estiu, i que ens agrada força perquè et permet descobrir bones propostes a un ritme relaxat i a més amb un volum de gent assumible i sense aglomeracions. Tot i que ahir vam detectar que hi havia força més públic que en edicions anteriors, sobretot en els concerts de Calima, Kevin Johansen o Zulu 9.30, el cas és que segueix sent agradable passejar-se pels carrers d’aquesta vila plena de música durant quatre dies… Tot i que enguany tenim l’hotel a Pineda Platja, una mena de Marina d’Or per a estiuejants russos i seguidors de Fernando Alonso. Ara us comento quatre coses sobre la jornada d’ahir, d’on m’agradaria destacar sobretot el concert dels Ix (a la fotografia) [N’hi ha més]
Ix, cançó-pop postmoderna i sarcàstica. No els confongueu amb el grup sabadellenc que va quedar finalista del Sona 9 de l’any passat. Els Ix són un duet valencià format per Marc Sempere i Pau M. Soler. Van editar fa més d’un any el seu primer treball, Cançons d’amor i activisme milèssim (G3G). Una mena de cantautors postmoderns amb esperit cabareter, abanderats del copyleft i les llicències Creative Commons, que narren les seves experiències en els moviments okupes i antiglobalitzadors de Barcelona de forma irònica i sarcàstica. No els havia vist en directe i la veritat és que són un autèntic xou. També cal dir que la seva actuació va ser, curiosament, la que va atraure més policies uniformats entre el públic… Perquè seria?
Kevin Johansen, cantautor nòmada. No havia vist en directe a aquest cantautor nòmada d’origen argentí, però ja m’havien avisat que despertava passions. Ahir presentava el seu nou treball, Logo (Sony-BMG), i efectivament hi havia molt públic que l’havia vingut a vuere només a ell. Un músic bilingüe que combina cumbia, tango, samba, folklore llatinoamericà, pop i canço, en una proposta bastant suggerent a mig camí entre Jorge Drexler o Andrés Calamaro. Tot i que el so era terrible i ell es va permetre la llicència de començar tres quarts d’hora tard, va estar bé.
Sanpedro, èpica pop: Ja se que parlo molt sovint de Sanpedro, però és que quan els veig no puc evitar fer-ho perquè sempre m’agraden. Els havia vist feia res al Razzmatazz a la festa dels quinze anys i tampoc em vaig voler perdre el bolo d’ahir, més llarg, en què van repassar les cançons de L’atracció monumental i algunes del primer disc com “Dalinianes”. També van recuperar la versió d’Ia i Batiste “El gessamí i la rosa”, que van fer especialment per la festa d’Enderrock, i que podria convertir-se en cançó habitual del seu repertori perquè hi encaixa de meravella. No deixeu de veure’ls si podeu, i us costarà perquè lamentablement no ens els deixen veure gaire pels escenaris.
També ens vam deixar caure pel concert de Calima, Zulu 9.30, Filipo Landini… I vam acabar la nit a la sessió de Propaganda pel Fet! Djs, on les projeccions d’una colla sardanista en acció servien de fons per al rap de Tremendo. No ens hi vam quedar gaire perquè haviem de tornar a Pineda Platja, a deu quilòmetres de Vila-seca, un lloc terrible entre petroliers i urbanitzacions massificades del que ara mateix fugirem per anar a dinar a algun lloc on encara quedi esperança per a la humanitat. Aquesta tarda-vespre veurem el Botifarra, en Jabier Muguruza… Anirem informant.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i el setlist va incloure, entre altres: Gato Pérez amb ‘El Ventilador’, Ai Ai Ai amb ‘Cutxurrumbai’, Agnostic Front amb ‘Believe’, Berri Txarrak versionant ‘Sols el poble salva el poble’, At Versaris amb ‘Quan toris – Quan marxis’, Tremendo amb ‘Relojeros’, Brother Ali amb ‘Thruth is here’, Belda i BDBC versionant ‘L’Empordà’, Rude Rich and the High Notes amb ‘Intro’, Zenzile featuring Sir Jean amb ‘Sleepless Nights’, Dúmbala Canalla amb ‘Jubilee’, The Clash amb ‘London Calling’, Brain Damage amb ‘Genetic Weapon’ i molts altres.
la risa, no?