Rafel Santapau

… és així de clar. De vegades ens costa de dir -i encara més d´escriure- les coses tal com són. Vist des del Principat és una llàstima, però vist des de la pròpia València ha de ser tot un drama: el sentir-se estranger en la seva pròpia terra. La culminació d´un procés, la cirereta… Salut company!

N’hi ha que pregonen que l’AVE serà portador de fortuna, d’oportunitats, de riquesa, de competitivitat, de creixement econòmic, de cohesió, de vertebració territorial , i no se quantes coses mes. De l’or i del moro no et creguis res. La única xarxa que permetria tot això és la dels 12.000 km ja existents on no s’hi ha invertit ni un euro des de fa decades. A Lleida ja fa temps que hi ha arribat l’AVE, i ja em diràs si és que des d’aleshores s’hi lliguen els gossos amb llonganisses.
Lo del tren d’alta velocitat és una faraonada i un despilfarro d’aquells als que secularment ens tenen habituats. I jo desconfiat em pregunto perquè?
Em consta que la major part de l’empresariat Valencià reclama, de fa anys, l’eix ferroviari de mercaderies del Mediterrani per poder expandir la seva economia. Molts s’han movilitzat i formen part del lobby europeu Ferrmed. En canvi el primer que s’ha fet és connectar València amb la capital de l’imperi, amb un tren d’alta velocitat que exclusivament pot dur passatgers. Vet aquí una altre cop la qüestió.
Com ja vam comentar en l’Endavant sempre (41) tot plegat és una jugada perversa del nacionalisme espanyol.  Una agressió amb tota regla. Sinó no s’explica. Segueixen obsessionats, des de Madrid, en cohesionar i vertebrar Espanya. Es malaltís, porten tres cents anys provant de fer-ho. És perjudicial, no dubten en malbaratar tot tipus de recursos per poder-ho aconseguir. I no se’n surten. Ho han provat de totes les males maneres possibles, majorment a suc de garró. I res de res. Convençuts que l’enemic és a casa, ells estan en peu de guerra. Així ho hem de saber interpretar. Sobre tot des de l’època Aznar, han reforçat de forma pantagruèlica el centralisme de Madrid com a estratègia per debilitar el que anomenen nacionalismes perifèrics.
L’AVE, amb la seva estructura radial, n’és una arma. Tot el territori peninsular queda a menys de 2 hores de Madrid. Es a dir, que es pot anar i venir en un dia. Els usuaris princials d’aquest transport no son pas treballadors, sinò alts executius, directius, professionals, carrecs polítics, etc… Aquest personal concentrat a Madrid indica inequívocament l’estrategia que estan seguint, potenciar un únic centre de decisió, un únic centre de poder.