EL LLAMP
al servei de la nació catalana
EL DIARI «EL PUNT» TAMBÉ MANIPULAT!
Malgrat
tots els malgrats, pensava
votar la llista de RC, però
després
del que he vist avui em temo que
facin amb el
meu vot el mateix
que han fet amb el diari El PuntTafanejava
aquesta tarda el document pdf de la revista Presència
(gràcies, Saül!) d’avui ?perquè un bon amic m’ha fet saber que citen
aquest bloc? quan, sense voler, he pitjat un dels
vincles que hi tinc a la pantalla de la meua màquina,
justament el de l’agència informativa Anna Notícies.
M’he quedat de pedra: a la portada es publica la nota de la
periodista Valentina Rosselli la qual, davall del títol
espaterrant «Stalin contra Trotski en versió
catalana. Molt trist…» hi posa la prova gràfica
d’una manipulació més greu encara que la denunciada en
el meu apunt d’ahir. L’stalinisme arriba a cotes increïbles,
amb més raó en aquest cas perquè s’ha manipulat
la pàgina del diari El Punt del 26 de maig del 2006,
dia en què vam presentar a la Premsa el PRC: no sols s’ha
retallat la foto, sinó que també s’ha modificat el peu
de la imatge.
La
cosa té collons. El PRC té dos webs (ambdós
provisionals): l’inicial i l’actual. Podeu comprovar-ho
vosaltres mateixos, ni Anna Notícies ni jo no ens
inventem pas res. En la «Sala de Premsa» ?pobra
Premsa…!? del web inicial, la pàgina del diari El Punt
i les fotografies que hi surten a sota (que són meues!) no
s’han modificat. Però en la «Sala de Premsa» del
web actual han desaparegut dues fotografies, una altra s’ha manipulat
i la pàgina del diari El Punt resta igual excepte la
fotografia que il·lustra l’article i el peu d’aquesta, que
s’han retallat manu militari.
Ahir,
entristit, em queixava que se m’esborrés de la meua
fotografia, però avui, indignat, afirmo que amb aquests
procediments stalinistes cap favor es fa a la Llibertat i a
Catalunya. La dictadura espanyola dels quaranta anys ha deixat moltes
més seqüeles que no ens pensàvem.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El senyor Soler ha de rectificar, demanar disculpes al poble de Catalunya, al qual ha demanat el vot, i dimitir com a suposat màxim responsable del PRC.
El projecte del PRC, sentit vivament pel poble, és massa important perquè l’esguerri un incompetent irresponsable.
Penso sincerament que aquest partit,
un partit que reclama la sobirania catalana i la República catalana, sense
ambigüitats i amb vocació institucional, té una raó de ser a
Catalunya.
els que es posen al capdavant tenen més vocació de controlar un joguet que de
fer del partit un instrument útil, participatiu i poderós. Mantenir-se dalt és
el seu objectiu. En aquest cas resulta patètic. Em consta que persones que han
posat la seua signatura per apuntar-se al partit i per estar en les llistes
electorals han demanat reiteradament els estatuts del partit i han trobat
el silenci per resposta. Aquest partit fora de
l’acta notarial de constitució i de registrar-se en el Ministeri de l’Interior
no ha realitzat cap altre acte fora de presentacions d’una marca; cap
convocatòria estatutària als seus afiliats per decidir democràticament segons
els seus i amagats estatuts, posem per exemple, el programa del partit, els seus
objectius, elegir els seus dirigents i l’aprovació de les seves llistes
electorals. No dubtem que els estatuts responen a principis democràtics, perquè
entre altres raons si no fora així el Ministeri de l’Interior no els haguera
registrat. Però el segrest dels mateixos per la minoria de persones que
controlen aquest partit i que demanen la confiança dels catalans l’1 de
novembre, fa que dubtem de la sua honradesa. Cadascú ha d’assumir els seus actes
i el procés que aquesta minoria ha realitzat per la constitució de les llistes
és evidentment no democràtic, i en conseqüència haurien de dimitir i convocar
urgentment un Congrés, legalment i segons els estatuts, i deixar els
llocs vacants a les persones d’aquest partit no implicades en el segrest dels
estatuts, no implicades en impedir una vida democràtica en el partit. La darrera
actuació d’aquesta minoria que té segrestades unes sigles ha sigut la
manipulació barroera de les notícies publicades per EL PUNT, ha sigut la gota
que ha fet vessar el got. Restar en silenci és ser còmplice.