Que a l’Estat espanyol hi hagi milers de criminals de guerra i assassins consumats provinents de les clavegueres de l’antic règim no és gaire normal dins el context europeu.
Que el nacionalisme radical espanyol es permeti excessos violents, recistes i antidemocràtics tampoc.
Però que un vell feixista, davant dels nassos de la policia espanyola, es permeti apuntar amb una pistola cap als milers de ciutadans que protestàvem pacificament per Alacant el dissabte passat (entre ells nombrosos infants) des del balcó de casa seva és simplement d’una cafreria i d’un cavernisme al que només els extremismes més radicals del planeta donarien cabuda.
La gent, assenyalava el fet a la policia i aquesta, com si es tractés de l’exèrcit israelià a Cisjordània, o dels Tigres d’Arkan a Srebrenica els deia -moveros! así no estaréis en el punto de mira!- .
Per sort, el vell feixista i psicòpata no va gosar disparar, i per sort no en va sortir ningú ferit o mort de la manifestació.