Des de la Plana

Ahir diumenge, vaig tindre el plaer de llegir un parell de fragments de L’any de l’herba sana a la Setmana del llibre en català. Més enllà del moment de gaudi de comprovar com hi ha gent que t’escolta, que no s’aixeca de la cadira i se’n va quan només fa un minut que llegeixes i com, finalment, encara hi ha algú que et recorda pel nom molta estona després d’haver llegit, a més a més de tot això, ahir era la Diada.

I des de bon matí es veia que hi hauria molta gent. Aquells venedors de qualsevol cosa que hi ha pels carrers de Ciutat Vella, ahir a les nou del matí estaven envoltats amb una estelada i l’oferien a tothom que s’hi apropava. A poc a poc, al llarg del matí, es veien més i més persones amb la samarreta de la diada, la il·lusió als ulls i esbufegant de calor. Perquè també va ser una diada de calor.

Unes poques persones equipades amb la samarreta, fins i tot es van aturar per escoltar alguns autors. Gest amable que vaig tractar d’agrair llegint uns fragments agradables i enganxosos de la història.

Després de dinar, ja es veia que tothom se n’anava cap a l’Arc de Triomf. A les Rambles només quedaven els turistes, alguns d’ells encuriosits i molts altres absolutament aliens a tot. Al capdavall, hi ha molts turistes que es limiten a anar allà on els duen, sempre darrere del seu guia, mirar el que han de mirar i fer-se la foto igual que tota la resta del seu grup.

Com era d’esperar, les manifestacions van ser un èxit aclaparador. Des de l’altra banda, només han pogut “argumentar” que hi havia menys manifestants que l’any anterior. El que no han dit, però, és quanta gent hi havia als “actes alternatius” organitzats pel PP, per Ciudadanos o per IU. Perquè es veuria de seguida que són residuals. Que no hi ha comparació possible. En qualsevol cas, han hagut de canviar un discurs trampós en poques hores. L’estratègia de l’astruç quasi en estat pur. Mentre, ells sense govern i sense perspectiva de tindre’l.

Havent escoltat les paraules del president Puigdemont, he començat el compte enrere per la Diada del 2017. I em queden menys de 364 dies, ara mateix. Tic, tac, tic, tac,…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!