Des de la Plana

Demà és Nadal. Una festa molt antiga i que reuneix les famílies. Per això nosaltres, que solem tindre molts familiars escampats, celebrem també el dia de sant Esteve (a la Plana, el Segon dia de Nadal); per a tornar a casa.

És una festa curiosa que va evolucionant segons l’edat de cadascú. Quan eres xiquet, tot són glòries. Per exemple, per a les “estrenes”. Segons aquesta tradició valenciana, abans del dinar del dia de Nadal tothom saluda, desitja bones festes i besa a tothom. I els majors donen una quantitat de diners als menors. Així, els xiquets recullen per part dels pares, dels oncles, dels avis i de tothom. A més a més, no han de fer estrenes a ningú. I a mesura que un va creixent i es va fent major, la situació es va invertint. Cada vegada es recull menys i es reparteix més.

També, a mesura que un es va fent vell, va veient que la vida passa i s’emporta els majors. Afortunadament, però, la mateixa vida ens va duent més menuts. En certa manera, el Nadal és una petita escenificació, en un parell de dies, de tot el cicle de la vida. I es pot veure perfectament com és cadascú. Hi ha persones que, malgrat el pas dels anys, sempre són vitals, optimistes i positives. En canvi, d’altres, no ho són tant. Però sempre és fantàstic reunir-se taulades de molts familiars que, sovint viuen lluny. I darrerament, massa i tot. Ara, perquè hi ha l’internet. Però fins fa poc, està clar que aquestes reunions proporcionaven gairebé la única informació de primera mà sobre la situació en altres indrets.

I, com els valencians som de menjar i beure, doncs ho celebrem menjant i bevent. Per a dia de Nadal, la tradició mana paella amb pilotes. Unes boles de pa ratllat, carn, ou, pinyons, ametlla, sang de conill i espècies. S’afigen al paelló (que és el recipient on es fa la paella per molta gent. Una paella gran) quasi al final de la cocció. Els qui sou del Principat, reconeixereu la pilota de l’escudella. L’endemà, la cosa ja varia. A casa nostra, és el dia de l’olla de Nadal. Amb cardets (molt semblants a les fulles de carxofera), cigrons, patata, carn de porc i vedella i botifarres amb sang. I pilota a l’estil de l’Empordà (record d’antigues estades de familiars).

Per descomptat, hi afegim torrons, dolços de tota mena, pastissets de moniato, fruits secs, begudes de tot tipus i algun marisc. Per entrant, només.

Després, a partir del vint-i-set, ja es pot anar, si cal, al centre de salut per comprovar els nivells de substàncies potencialment perilloses.

Bon Nadal a tothom!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!