Nadala laica per al solstici d’hivern.

L’astronomia és una ciència que esdevé cabdal a l’hora d’entendre la meteorologia de les diverses estacions de l’any. De fet, aquestes vénen marcades per la posició del Sol a l’hemisferi considerat. Les fites astronòmics que marquen les estacions al nostre planeta són els equinoccis i els solsticis. Així, l’hivern a l’hemisferi nord s’inicia al desembre, a partir de l’esdeveniment astronòmic anomenat solstici d’hivern. Això pel que fa a les estacions que tots coneguem; tanmateix els meteoròlegs fan servir sovint uns altres períodes estacionals, bastant propers a aquests, però basats en mesos sencers; per exemple, hom considera com a “hivern climàtic” el període de temps que abraça els mesos de desembre, gener i febrer.

Per altra banda, la ciència matemàtica genera un llenguatge que, mitjançant el raonament lògic, ens permet plantejar i resoldre problemes de la vida de la forma menys ambigua possible, establint conclusions necessàries (Peirce, 1998); per la qual cosa, junt amb el llenguatge de les paraules i els sons, el llenguatge dels números ha estat i és un mitjà imprescindible per al desenvolupament del mètode científic i de les ciències en general, i, doncs, un element fonamental per al gaudi del coneixement, mitjançant la precisió, simplicitat, simetria, harmonia i, doncs, claredat i bellesa, que ens forneix.

Ara que s’acosta la data del solstici d’hivern, m’agradaria presentar-vos les dades que sobre aquest esdeveniment ens mostra l’astronomia, transformades en diversos números i una gràfica d’una senzillesa i diafanitat evidents, amb el propòsit de donar una visió laica de la diada nadalenca, que servesca de contrapès a l’encara aclaparadora presència del mite religiós a la nostra societat.

Un dels rellotges de sol d'Otos (Vall d'Albaida) marcant el punt del solstici d'hivern, el qual vaig tenir el plaer de visitar el proppassat 10/12/2016 amb altres companys blogaires.

Un dels rellotges de sol d’Otos (Vall d’Albaida) marcant el punt del solstici d’hivern, el qual vaig tenir el plaer de visitar el proppassat 10/12/2016 amb altres companys blogaires.

El 25 de desembre com a festa del naixement del déu dels cristians és una data triada “ad hoc” pels manaires d’aquesta associació esotèrica d’infausta memòria i molt probablement a l’Edat Mitjana. Ho feren per tal que els pobles sota el seu domini substituïssen les festes paganes que encara se celebraven al voltant del solstici d’hivern, com a residu de les “Saturnalia” romanes, i que els hi restaven poder.

El “naixement” que realment es produeix al voltant d’aquestes dates i al nostre hemisferi és el de l’astre que ens calfa i enllumena, el Sol, que en el seu cicle anual i com a resultat del moviment del nostre planeta al seu voltant i de la inclinació del nostre eix de rotació, passa pel període de més ocultació i menys eficiència tèrmica (per l’obliqüitat amb què ens arriben els seu raigs). Aquest període s’anomena solstici d’hivern, on “solstici” és una paraula d’origen llatí que significa ’sol quiet’.

En efecte, durant els set dies que van del 18 i el 24 de desembre el Sol descriu al nostre horitzó gairebé la mateixa corba i ix i es pon gairebé a les mateixes hores; podem dir, llavors, que roman quiet. I és precisament a partir del dia 25 quan les hores diürnes comencen a créixer i renaix un nou cicle solar. La gràfica que ara us mostraré, amb el minuts de llum solar al llarg de desembre del 2016, corresponen exactament al lloc on visc i són la prova fefaent que això que us he dit és així arreu de l’hemisferi nord, que és on fa segles es van crear el mites, religiosos o pagans, del Nadal.

(Font: elaboració pròpia amb dades de la meua estació meteorològica.)

(Font: elaboració pròpia amb dades de la meua estació meteorològica.)

I per a comiat, ací us deixe una mena de “nadala” laica que he compost a corre-cuita en homenatge al solstici d’hivern, que ens convida a celebrar-lo com cal, però sense deixar-nos “abduir” per les celebracions religioses tradicionals, que, sovint empeltades de disbauxa, mai no han pogut amagar-nos el seu origen pagà:

Una cançoneta nova vos vaig a cantar
sobre el naixement de l’astre sideral
que ens dóna vida, llum i escalfor
i és adorat com a déu nostre senyor.

Els qui encara no s’han fet grans creuen
que la nit de Nadal en un pessebre nasqué
un tal Jesuset, que per salvar-nos vingué
i per això se n’alegren, s’afarten i beuen
i dolces nadales li canten al màgic xiquet.

Els més vells saben que tots els Nadals
comencen a créixer les hores de sol
per salvar-nos del fred, la fam i la mort
que els antics festejaven a les Saturnals,
contents del que creien com a gran sort.

Il.luminats per la ciència més tard sabérem
que els antics pagans tenien molta raó
no per qüestió de màgia ni tampoc de sort
sinó d’unes lleis que els més savis tragueren
per poder viure lliures de superstició.

Mengem, cantem i ballem al solstici
perquè un any més s’acomplesca el prodigi
del començament d’un nou cicle solar
i així s’allargarà el dia i ens tornarem a escalfar.

Bones festes i feliç any nou!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*