Des de la Plana

Vicente Sanz pagarà una multa de 15660 euros i una indemnització de 215000 euros per tres delictes d’abús sexual a treballadores de RTVV quan ell n’era el Secretari General. A més a més, també ha admès tres delictes més d’assetjament sexual. Poca broma.

Les diferents acusacions, demanaven per a l’home penes superiors als vint anys de presó: Finalment, però, es veu que ha hagut un acord entre les parts i les ex-treballadores de l’empresa. Unes dones que van gosar denunciar els fets i que ja duen anys suportant el calvari que suposa per a qualsevol dona ser víctima d’uns delictes que sempre porten aparellada la pena afegida de ser considerades culpables d’alguna cosa per una societat, la nostra, masclista i poc avançada. I aquestes dones són les víctimes d’un delinqüent que es podria considerar un sàtir de no ser perquè més sembla un vulgar assetjador que se’n aprofita de la seva posició de poder per tal de satisfer el que no pot aconseguir de cap altra manera.

I el cas em sembla especialment indignant perquè es tractava d’un alt càrrec d’una empresa pública. Perquè el seu judici s’ha dilatat en el temps al llarg d’anys i perquè, al final de tot, únicament haurà de pagar una multa que, segurament, atès que RTVV ha segut declarada responsable civil subsidiària, ni tan sols la pagarà ell. En altres paraules. Els seus delictes li hauran eixit de bades. La multa la pagarem entre tots.

I tot això, en un país en el que els col·lectius de marits, nuvis, amics, pretendents i assimilats, presents o passats, han assassinat en els darrers onze anys, des que es publiquen estadístiques, 755 dones. Imagineu-vos la quantitat de maltractaments de tota mena que hi haurà i que ni tan sols es denuncien perquè, posem per cas, l’acossador de torn és una persona de la qual depèn la feina de la dona (com era el cas), i amb la crisi que hi ha, perdre la feina pot significar el desastre.

Tant és que ens omplim la boca amb campanyes en contra de la «violència de gènere» si, quan en tenim ocasió, deixem lliures els delinqüents amb qualsevol excusa. O que les altes autoritats de l’Estat ens ruixen amb missatges del tipus «tothom és igual davant la llei» si es veu d’una hora lluny que, amb un bon advocat i unes quantes relacions es pot aconseguir que qualsevol delinqüent, siga quin siga el seu delicte, aconseguisca no pagar. I això, al capdavall, es veu que només depèn de tindre diners i quatre «amics ben col·locats».

Mal dia per a les dones del País Valencià, a la vista de la sentència. Que l’advocat de les víctimes tracte de daurar la píndola amb l’argument que les dones ja es donen per satisfetes amb la sentència perquè l’únic que volen és passar pàgina, o pel fet que la sentència també incloga una ordre d’allunyament de les seves víctimes, només és això. Tractar d’oferir un consol impossible; perquè mentre el senyor Sanz, el mes que ve i l’altre i l’altre continuarà fent la seva vida normal, com sempre, com si no hagués comés cap delicte, les víctimes mai perdran la por, la humiliació i la sensació d’impotència davant d’una sentència que realment, ha deixat impune un delinqüent confés.

Però és que, pel que sembla, l’acord entre les parts encara és més fosc del que  pareix a primera vista. I, si és així, el paper de les seves víctimes encara és pitjor que no semblava.

En les promeses de justícia, com en la resta de promeses, cal que els fets acompanyen les paraules. I en els casos de violència masclista, especialment.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!