Des de la Plana

Hi ha un detall que em resulta sorprenent. I és que el procés estiga aturat, i ho estiga justament ara, quan més de pressa s’hauria de moure, per un assumpte que em sembla prou menor. Si s’accepta o no s’accepta a Artur mas com a President. I, disculpeu-me, però a mi els arguments em semblen molt poc convincents. Bàsicament, els de la CUP no el volen perquè es veu que van basar la seva campanya en el fet de no investir a Mas com a President. Em resulta una mica sorprenent una campanya basada només en la negació d’un acte al que, possiblement s’acaben veient abocats. D’altra banda, em sembla molt clar que Artur Mas podria, de fet, desencallar el procés decidint retirar-se i deixant pas a una altra persona. I sembla que no n’hi ha més.

Mentre ací el Parlament s’embranca en discussions bizantines d’aquest tipus, l’Estat Espanyol, que ara ja s’ha adonat del pa que es dona, ha llançat tot el que té en contra de Catalunya, dels catalans i, per descomptat, dels seus representants. De la mateixa manera que, mentre els bizantins, tancats a l’església de santa Sofia, discutien sobre nicieses mentre Mehmet II assetjava les murades de Constantinoble. Per als qui no ho sàpiguen, quan Mehmet va conquerir la ciutat, va matar a tots els qui allà estaven. A tots.

Disculpeu-me, però hi ha coses importants per a fer, ara mateix. Sembla que tot el bloc independentista està d’acord en que cal tirar endavant, per dir alguna cosa, el decret contra la pobresa energètica. Però per a poder-ho fer, cal un govern. I per a tindre un govern, cal que es vote un president. Mentre, els pobres continuaran gelant-se. O passant gana (per allò de la renda mínima). Això, només per parlar d’un parell de temes dels que sí que importen a la gent.

Al capdavall, hi ha uns resultats electorals que són els que són i hi ha dues possibilitats. Tirar endavant i aconseguir la independència o tornar enrere fins a la situació dels anys seixanta del segle passat. Jo no en sé veure cap altra. I els votants, uns i altres, s’impacienten.

Si esperen molt més a arribar a un acord, uns i altres, es veuran superats per una realitat que sembla que no acaben d’entendre. I el pitjor per a ells no seran les represàlies de l’Estat Espanyol (que les patiran). El pitjor, al meu parer, és que mentre visquen hauran de carregar amb el judici implacable d’aquells als qui tots ells afirmen voler defensar. Els pobres que s’hauran continuat gelant a l’hivern i passant gana tot l’any. I aquests, amb tota la raó, els qualificaran del que hauran demostrat ser. Uns inútils.

Evidentment, si cal anar a unes altres eleccions, ni uns ni altres poden esperar res més que una pèrdua de molts milers de vots. Perquè, si no es posen d’acord per a triar un President, com s’han d’aclarir a tirar endavant un país? La conclusió obvia és que no serveixen per a res.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!