Des de la Plana
Josep Usó
L’ex president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, ha fitxat, com a vicepresident no executiu, per Goldman Sachs. Ell, que fou dur amb Grècia per tal de fer-li complir unes mesures que van dur al suïcidi a centenars de ciutadans, ara fitxa pel banc que es veu que va dissenyar el falsejament dels comptes públics que varen dur aquell país a la fallida. Es veu que el sou que li pagaran per fer poca cosa – no sembla gaire capaç de fer res de profit- serà quinze vegades superior al que cobrava com a president de la Comissió Europea -. que era de 350000€ l’any, poca broma.
Es veu que és un banc poderós, aquest Goldman Sachs. Un ex-treballador seu, Luís de Guindos, ara fa de ministre d’Economia a Espanya – en funcions.
He consultat la biografia del senyor Durao Barroso i he vist que va començar la seua militància política a l’esquerra. Fins i tot es veu que era maoista. Amb els anys ha anat migrant cap al pessebre ben ple. No és l’únic. Un tal Rafael Blasco va començar en el FRAP i ha acabat com ha acabat. Tancat a la presó de Picassent per delictes econòmics.
Fins i tot em roda pel cap Josep Piqué, que començà a Bandera Roja i acabà al PP. Haven passat abans per la SA CROS, on sembla que va intervindre en alguna venda fosca a la francesa Elf – que acabà amb un arxivament de causa- i que, després de presidir Vueling, ara fa de Conseller a la constructora OHL. També és una evolució notable, però que acaba amb la cartera ben folrada sense patir pels altres.
Ja, si passem a institucions tan reputades com el FMI, trobem als tres darrers presidents, Dominique Strauss-Kahn, processat per un intent de violació, Rodrigo Rato, l’inefable as a la màniga econòmica del PP, de Bankia i de les targetes negres o Christine Lagarde, que d’advocada laboralista ha passat, com a directora del FMI a exigir que paguem els nostres impostos mentre ella gaudeix d’exempció sobre el seu sou de 380000€ l’any.
Vull dir jo que el senyor Durao Barroso tampoc fa res d’extraordinari. S’adona que, amb una mica de barra mentre té un càrrec públic, pot afavorir els negocis d’algun important banquer. I, com és natural, en acabar, passa per caixa a cobrar el servei. I també, veient com n’era de bel·ligerant en contra de Catalunya mentre tenia càrrec públic, cap pensar que esperava el recolzament d’Espanya per alguna cosa. Hi ha qui diu que volia presidir la OTAN, i tot. Que també és de ser beneït, amb la influència que té Espanya a qualsevol institució internacional ara mateix.
Evidentment caldrà que, per a la pròpia credibilitat de la UE s’impedesquen aquesta mena de portes giratòries. Però també caldria establir alguna mena de càstig. Per als corruptes i per als corruptors.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tots els pobles que no volem ser mesells del déu diner hauríem de sortir de la UE, i donar l’esquena a tots aquests ídols que ens volen imposar. Encara que, ben mirat, aquest imperi s’enfonsarà sí o sí.
El profeta Amós va escriure, uns 760 anys abans del naixement de Crist, va escriure això: “Escolteu això, vosaltres que exploteu l’indigent i arruïneu els desvalguts de la terra mentre penseu: ‘Quan s’acabarà el mes, per poder vendre el gra, i la setmana, per poder obrir els graners? Escurçarem la mesura i apujarem el preu, i falsejarem el pes de les balances. Podrem comprar gent pobra per pocs diners, i els desvalguts, per un parell de sandàlies; i fins el rebuig del blat podrem vendre.’ Jehovà ha jurat per la glòria de Jacob: ‘No oblidaré mai cap de les vostres obres!” (Amós 8:4-7).
Anys més tard, Jaume (un dels germans de Jesús de Natzaret) escriu: “Ara toca als rics [explotadors]: Ploreu desconsoladament per les misèries que us sobrevindran. Les vostres riqueses s’han podrit, els vostres vestits s’han arnat; el vostre or i la vostra plata s’han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres i devorarà la vostra carn com un foc. Això és el que heu atresorat per als darrers dies! Heus aquí que heu escatimat el jornal dels obrers que han segat els vostres camps, i ara clama, i els crits dels segadors han arribat a les orelles de Jehovà dels exércits. Heu viscut en plaers sobre la terra i heu estat dissoluts; heu afartat els vostres cors per al dia de la matança. Heu condemnat i mort el just, i ell no s’ha resistit. Per tant, tingueu paciència, germans, fins a la vinguda del Senyor. Mireu com el pagès espera el fruit preciós de la terra prenent paciència fins que s’assaona amb la pluja primerenca i la tardana. Espereu, doncs, amb paciència, també vosaltres; refermeu l’ànim, que la vinguda del Senyor s’atansa” (Jaume 5:1-8).
Amb la segona vinguda de Crist, arribarà el temps on el judici diví destruirà també als “qui destrueixen la terra” (Apocalipsi 11:19). Serà el moment on Crist restaurarà la Creació primigènia amb la nova Jerusalem, on Déu “eixugarà tota llàgrima dels seus [dels humans] ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat” (Apocalipsi 21:4). Serà la conclusió de la Gran Controvèrsia entre el bé i el mal. El diable i els seus sequaços (entre altres, aquests capitostos de la UE) poden ara riure tant com creuen poder-ho fer, però saben molt bé que tenen les de perdre…
Atentament