Des de la Plana

Ara que una colla d’assassins eixelebrats han perpetrat una matança a París, tothom estem de dol. I amb raó. Segurament, identificaran a tots els assassins i a gran part dels seus mentors o inductors. I probablement, ningú s’aturarà a informar-nos que, un assassí com aquests ha de ser un fanàtic. I que per aconseguir convertir en fanàtica a una persona fins al punt que perpetre una barbaritat com aquesta fa falta, en primer lloc, que no pense. També cal crear les condicions socials desfavorables al seu entorn immediat o proper, per tal que siga conscient del patiment. Aleshores, només cal proporcionar-li una idea segons la qual els culpables són un col·lectiu qualsevol. Els parisins. O els parisins que van a una sala de festes a escoltar un concert de rock un divendres a la nit. I proporcionar-li els mitjans per tal que hi vaja, faça la carnisseria i, quan es veja envoltat per la policia o se li acaben les bales, suïcidar-se.

Al final, amb la seva desgraciada acció, no aconseguiran un mon més just per a ningú. Hauran deixat més de cent morts al seu darrere, moltíssimes persones de dol, famílies destrossades, de persones espantades, preocupades o, senzillament, sense feina.

També hem de comptar que hi haurà, això sembla inevitable, col·lectius més o menys estigmatitzats. Especialment, per aquells altres col·lectius que estan més fanatitzats i que són més ignorants.

Però no deixa de ser curiós que els assassinats es perpetren en nom de Déu. Com ho és que als veritables intèrprets d’aquest Déu sempre se’ls acabe respectant per part de tothom. Sempre són personatges poderosos o molt rics. Pensem en els dòlars que dóna el petroli. O els que dóna el tràfic d’armes. O el de persones o el de drogues. Al final d’aquestes cadenes sempre hi ha personatges molt rics, amb molts diners. I a tothom, també als qui ara més escandalitzats es mostren per uns crims que no tenen cap mena de justificació possible, els sembla bé fer negocis amb aquests personatges tan rics. I se’ls venen productes de luxe, armament sofisticat, trens d’alta tecnologia, clubs de futbol o qualsevol cosa que estiguen disposats a pagar amb diners. Tan els fa que països sencers estiguen en mans d’individus que tenen, com a molt, una mentalitat medieval.

Són els negocis, em direu.

El problema és que, ni els morts, ni els ferits, ni les seves famílies ni tothom que avui estem esgarrifats pel que hem pogut veure, llegir o escoltar, ens beneficiem gaire, d’aquests “negocis”. Els qui els fan, són altres.

I aquests, sempre ens venen com a gran panacea per a millorar la nostra situació, la “moderació salarial” (les baixades del nostre sou). Mai proposen, enlloc, elevar el nivell cultural de la població. Al capdavall, si la població fora més culta, en general, seria molt més difícil fer-la combregar amb rodes de molí.

D’altra banda, aquesta mena de crims sempre afavoreixen els partits d’extrema dreta. Que són, en definitiva, necessaris per tal de mantindre una espiral de violència que garantisca que, mentre la gent estiga ocupada i entretinguda per uns missatges simples, barroers i xenòfobs no trobe temps ni moment per a plantejar-se els altres problemes que ens afecten. Noves retallades a les nostres llibertats en nom de la “seguretat”, situacions de desigualtat escandaloses, noves retallades en serveis bàsics per a la població (sanitat, educació, serveis socials…) per desviar fons cap a “defensar la civilització” i bestieses d’aquesta mena.

Ja veureu com ara, de seguida ens retallaran més llibertats i qualitat de vida. Però també podeu estar segurs que cap dels veritables responsables d’aquesta massacre, com els responsables de les que es perpetren diàriament a Síria o a les regions d’Iraq ocupades per aquesta colla de bàrbars analfabets i medievals ara mateix, pagarà pels seus crims. Alguns d’ells, segur que són socis d’honor dels nostres indignats i benpensants governants.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!