Des de la Plana

El Partit Popular del País Valencià, el PPCV, torna a ser notícia. Aquesta matinada, la Guàrdia Civil ha començat la “Operació Taula”, per ordre de la Fiscalia Anticorrupció relacionada amb les estafes que s’ha perpetrat al voltant d’una empresa pública creada pels governants del PP, IMELSA (Impulso Económico Local, SA) i ha practicat unes quantes detencions de persones prou conegudes. Possiblement, el més famós és Alfonso Rus, ex-president de la Diputació de València, ex-alcalde de Xàtiva i també ex-president del club de futbol Olímpic de Xàtiva. Un personatge que qualificaríem de pintoresc de no ser per algunes de les seues manifestacions i estirabots.

Però aquest no ha estat l’únic detingut. També han segut detinguts, pel que diuen els mitjans, Máximo Caturla (ex-vicepresident de la Diputació de València i ex-Secretari d’Educació), Juan José Medina (ex-alcalde de Moncada i ex-vicepresident de la Diputació de València), Maria José Alcón (ex-regidora de Cultura a l’Ajuntament de València), Emilio Llopis, (ex-cap del gabinet d’Alfonso Rus i ex-alcalde de Genovés), Carmen García Fuster, (secretària del grup municipal del PP a l’Ajuntament de València des del 1991) i David Serra (ex-diputat del PP des del 1991. També han detingut a Vicente Burgos, ex-marit de Maria José Alcón i ex-gerent de la fundació Jaume II. Aquest és un històric del PP, un dels liquidadors de RTVV i cap del Consell Jurídic Consultiu, càrrec que va haver de deixar per entrar a la presó per impagament d’una multa.

S’ha fet registres a totes les institucions afectades, també diu que se’n fan o se’n faran a trenta domicilis particulars i l’han bloquejat més de 250 comptes bancaris i s’han immobilitzat més de 150 cotxes de gama alta, propietat, pel que es veu, dels investigats. (Perquè des de la nova llei , dels imputats se’n diu investigats).

Es veu que en la investigació ha col·laborat d’una manera decisiva Marcos Benavent, ex-gerent d’aquesta societat, que va dimitir en desembre del 2014 del seu càrrec després d’una darrera reunió amb Alfonso Rus. Aquest personatge és el mateix que fa uns mesos va fer una compareixença pública afirmant que ell havia segut “un ionqui dels diners”.

De tot plegat, hi ha tres coses que em criden l’atenció:

El nom que els posaven a les societats anònimes que, en realitat i pel que s’està veient, només servien per desviar diners cap a les pròpies butxaques. IMELSA (Impulso Económico Local, SA). CIEGSA (Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana), VAERSA (Valenciana de Aprovechamiento de Resíduos, SA), i així, tantes com vulgueu.

Que justament, la Justícia els arribe a tots, però que ho faça quan ja han hagut de plegar dels seus càrrecs.

Que entre vint-i-quatre detinguts (suposem que entre familiars més propers puguen arribar a vuitanta persones) s’hagen immobilitzat 150 vehicles d’alta gama. Poca broma, que segurament no estarem parlant de cotxes de deu o quinze mil euros. Es veu que els agrada la velocitat. Dic jo que si serà per un reflex de quan hi havia la Fórmula 1 a València, que semblava que lligàvem els gossos amb llonganisses.

Que malgrat tot el que ara ja està arribant al final, entenent com el final quan el dolent de la pel·lícula és arrestat i emmanillat per la policia i tothom sap que estan a punt d’eixir els títols de crèdit, el PP encara l’haja votat tanta gent, al País Valencià. Perquè totes aquestes persones, o pràcticament totes, el passat mes de maig encara estaven en els seus càrrecs.

Però, sobre tot, hi ha una cosa que em satisfà. Al final, tot s’acaba sabent. Com deia aquell savi, es pot enganyar a una persona tota la vida o a tothom un temps determinat; però no es pot enganyar a tothom per sempre.

O, com diuen els castellans, a cada puerco le llega su san Martín.

Segurament, hi haurà algú més atemorit per si ix a la llum alguna cosa que encara l’afecte. Perquè des de fa anys, molts d’aquests personatges han demostrat un menyspreu cap als valencians terrible. Fins el punt que l’accident del metro de València s’hauria pogut evitar amb un aparell que només costava 3500 euros. I ho han amagat fins que no ho han pogut evitar. 43 morts a menys de 82 euros per mort. I això no té perdó.

Imatge del Levante EMV.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!