Les declaracions de Mena, parafrasejant J. Fouché, són pitjor
que un delicte: són un error. No, no em refereixo al de malinterpretar la
constitució espanyola que tant diu defensar. Algú de la seva posició, o bé
coneix molt bé què diu i què no diu la constitució espanyola, o bé es fa assessorar abans de dir el que va
dir. I és que aquell text diu que les forces armades espanyoles (val la pena
aclarir-ho) són responsables d’assegurar la integritat de l’estat espanyol. Però
no diu de cap manera que ho hagin de fer a criteri propi, sinó segons el que
els digui el poder polític, que els dóna ordres. Si no, la cúpula militar
podria haver decidit per exemple, que la integritat de l’estat espanyol exigia recuperar
Gibraltar, tal com van fer amb l’illot Perejil. Però no ho han fet, és clar,
perquè el poder polític, fins ara, no els ho ha manat. (continua…)
Aleshores, les seves declaracions només poden significar que
Mena incitava a l’actuació de l’exèrcit pel seu compte. Això pot tenir molts
noms, però tots signifiquen una cosa: colpisme. I compte: els que defensen Mena,
o el justifiquen, o no condemnen les seves declaracions, en són còmplices. Almenys
tant com aquell partit que fou il·legalitzat per no condemnar el terrorisme
d’Eta. Em pregunto si algú dels que pensen al PP -aprofitant que l’Acebes deu
ser de vacances- n’és conscient, d’això.
Mena ha comès un altre error. Un error, és clar, pels
interessos que diu defensar, i que no són altra cosa que la unitat del que ell
anomena Espanya. Potser a aquest militar el valor "se le supone",
però la seva intel·ligència o visió de la jugada em temo que no passarien
l’examen. No només no s’ha adonat que, des que l’Estat Espanyol és a la UE, però sobretot a l’Otan, no
es mou un tanc a aquesta banda dels Pirineus sense que ho aprovin a
Brussel·les. És que no deu haver previst que aquestes amenaces, quan no són creïbles
-com és el cas-, són contraproduents: condueixen a molts catalans a
preguntar-se quin avantatge en treiem de pertànyer a l’únic Estat europeu on
els militars pretenen que es torni al segle XIX per la via ràpida, quan podríem
tenir el nostre propi Estat.
De debò, m’agradaria que algú m’argumenti que val més la
pena viure en un Estat on un dels principals partits estatals és el PP i tot
allò que representa; on l’altre partit principal és un PSOE que, per covardia o
per cinisme, fa seguidisme del PP en temes "nacionales" abans de
treballar per la "Espanya plural" (sic); i per acabar, amb uns militars
que ens fan avergonyir quan parlem amb altres europeus. No sé si la futura
Catalunya independent tindrà exèrcit o no. Només sé que, en cas de tenir-lo,
mai serà tan impresentable com el que mantenim actualment amb els nostres
impostos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El de Agatha Ruiz de la Prada, punxava la Pasqua militar de l’any passat a Bono per intervindre militarment al País Basc, per l’aprovació del nou projecte d’Estatut de la Comunitat Autonoma del País Basc, conegut com a Pla Ibarretxe.