Arrel de les pressions d’una part de les CUP per accelerar, sense més busca que provocar, o de crítiques partidistes sobre que ha de fer la Generalitat per acollir (legalment, si?) emigrants o refugiats, sense possibilitats formals per arribar (fronteres a càrrec de l’Estat espanyol), tot plegat va en línia d’afeblir el fons, el doble objectiu: República i Catalana. Han esdevingut els quinta columnistes del moviment independentista. Prou cagadubtes que arrosseguem històricament com perquè ara els delators de suposats sentiments d’egoisme del poder autonòmic català segueixin venent aquesta, segons ells, manca de solidaritat, Evoliana. Ni podem passar-los per les fronteres ni, curiosament, al rètols de “Acollim refugiats” o “Casa meva es casa teva” hi segueix una llista d’adreces amb el nombre de places d’acollida que s’oferirien. Ho heu pensat?.
Pura demagògia partidista és el que traspua tot plegat. L’arrel del problema és a les actuacions dels Putin, El-Assad, EI … i tants covadors de rancúnies vers les persones. Els credos per damunt de la humanitat. Però tranquils, fem un twit?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!