El blog de Jordi Piqué

Un cop l?onada de les
proclamacions victorioses ens ha sobrepassat, sembla que, poc a poc, la calma va retornant a la vida política
catalana i espanyola. Com és habitual, les primeres manifestacions dels màxims
dirigents de cada partit polític van ser autèntics cants triomfals però a les poques hores el judici del diferents analistes van mostrar que l?empat era el resultat més definidor de la voluntat del poble. El
bipartidisme és una sòlida realitat a Espanya clarament comprensible quan hom
observa la distribució dels diferents ents públics: PSOE i PP es reparteixen 16
Comunitats Autònomes (7-9), 45 províncies en un total de (22-23) i 50 capitals
de provincia (16-34).

El Partit Popular havia orientat
els comicis amb l?esperit del qui es sap en condicions de tornar a la
presidencia del govern central. Per demostrar-ho, els calia un espectacular
tomb municipal i autonòmic que mostrés ben a les clares les seves futures
opcions. Més encara si tenim en conte el plantejament de ?les eleccions
primàries? segons la qual, les eleccions municipals que a Espanya es cel·lebren
abans de les ?nacionals?, poden anticipen tendències que posteriorment es
confirmen. La realitat és que els resultats obtinguts per la tropa d?en Mariano
Rajoy s?han quedat lluny d?aquells resultats unànims que cercaven. Com a molt
serviran per aturar qualsevol conflicte intern relacionat amb el seu lideratge,
situant-lo en un enganyós standby fins a les properes eleccions generals.

Per altra part, la satisfacció tampoc no ha
sovintejat entre les files socialistes. La realitat els mostra com un partit que
ha pogut aguantar la pressió a la que els populars els han sotmès durant els
darrers mesos barrejant interpretacions particulars sobre la unitat de l?estat
amb el terrorisme i la corrupció urbanística. Recuperar terreny a Galicia
?aconseguint-hi l?alcaldia de totes les capitals de província- i sobreviure en
els resultats globals de tota Espanya els permet encarar el proper any
defensant el seu títol mundial.

Les llums són les ombres del
rival, per tant, Madrid i València brillen per la dreta i les Illes Canàries i
Navarra ho fa per l?esquerra. Les victòries socialistes ho són en tant que es de dreta no aconsegueix les seves fites; les del PP semblen talment com si als d’esquerra ja els estés bé una derrota honrosa i és per aquest motiu que gairebé semblin assumir con un fet inevitable que la dreta segueixi manant per tot el País Valencià. Els lectors coneixent una veritat que alguns responsables semblen ignorar: per guanyar unes eleccions, la primera condició és tenir gent que faci oposició i que vulgui guanyar els comicis.