Construïm la Catalunya independent

L’enquesta encarregada per Solidaritat Catalana per la Independència, que acaba de ser anunciada, ens mostra unes conclusions que no han estat prou ben representades per la direcció de SCI, i això ho vull manifestar des del meu bloc com a adherit a SCI. Em referiré només al percentatge de vot total pronosticat per l’enquesta, que ha estat realitzada per l’empresa TNS Demoscopia.

  L’enquesta pronostica un total de vot favorable a la declaració unilateral de la independència des del Parlament de Catalunya d’un 7.2%, sumant el 5.6% i 1.6% estimats per SCI i Rcat, respectivament. ERC en canvi tindria una davallada des del 14.0% obtingut al 2006 fins al 6.9%. Per tant, la suma de SCI i Rcat superaria ja el vot a ERC. En cas de que SCI i Rcat anessin junts, seria d’esperar que altres votants que s’han vist descoratjats per la divisió augmentessin el vot esperat per una candidatura unida de SCI+Rcat. Els resultats d’aquesta enquesta manifesten per tant que els independentistes catalans donem més suport a la via de la declaració unilateral, enlloc del gradualisme d’ERC.

  Al mateix temps, comprovem també que el ferm suport de CiU pel dret de decidir i per un sobiranisme menys amagat que el de fa 4 anys li comporta un augment de vot del 31.5% al 34.6%, i que els canvis a ICV en favor del dret de decidir mantenen el percentatge de vot esperat per aquesta formació, malgrat que pateix del desgast d’haver governat en dos tripartits dirigint la conselleria d’interior, i amb greus desencerts de Joan Saura.

  Per altra banda, el vot espanyolista radical que obtenim si sumem el PP, C’s i PxC augmenta només del 13.7% al 2006 fins a un 15.3%, malgrat la fortíssima pujada que està tenint el PP a l’estat espanyol. El desencís i la baixada d’intenció de vot pel PSC no sembla doncs que estigui provocant cap gran augment del vot cap a aquests sectors espanyolistes radicalitzats.

  Sembla, doncs, que la societat catalana va avançant cap a un major suport per un procés d’emancipació nacional dels catalans, però que la desunió i la manca d’un discurs prou convincent de les forces polítiques que haurien de defensar Catalunya poden fer que el PP passi a ser la tercera força política al Parlament, i que la nova opció independentista de SCI i Rcat no superi ERC en nombre de diputats malgrat el major suport social de què sembla disposar.

 Si tot això segueix igual, només en podem concloure que els catalans necessitarem madurar i tenir millors líders independentistes pel 2014 que sàpiguen representar millor els anhels dels catalans que no pas els que s’han posat al davant el 2010.