1. Votar un partit que aposti clarament i des d’ara mateix per constituir un estat català independent, un estat que farà de Catalunya un país normal, representat a la Unió Europea i al món pel seu estat propi. Les opcions són SI, Rcat, i ERC.
2. Votar per un partit que vulgui fer Catalunya més espanyola. Les opcions són PSC-PSOE, PP, C’s, PxC, UPyD…
3. Votar un partit que aposti pel dret de decidir dels catalans des d’una posició de dubte sobre el camí que hem de seguir, entre buscar l’encaix a Espanya, o convèncer Espanya per reformar la Constitució espanyola, o demanar unes coses a Madrid amb una idea de que això pot ajudar als catalans a decidir si volen obrir un camí vers la independència o no. Aquí les opcions són ICV, CiU, i Alternativa de Govern (també hi ha l’opció Des de Baix, enmig de la 3 i la 1, que no es pronuncia clarament independentista, però proposa un referèndum sobre la independència, més o menys igual que ERC).
4. No anar a votar, o bé votar en blanc.
Qui seguexi l’opció 4 ha de ser aquell que estigui content amb tots els polítics, qui pensi que tots els partits governaran bé per Catalunya, i per tant, tant és qui surti elegit. Només des d’aquesta perspectiva té sentit no votar, o votar en blanc, per deixar que siguin els altres els que decideixin. No votar o votar en blanc no és mai una acció de protesta, ja que als que governen i als que estan al Parlament ja els va bé aquesta opció (malgrat el que puguin dir després per enganyar-nos). Qui vulgui protestar contra els polítics i els partits que tenim ara ha de votar noves opcions no parlamentàries (de les quals n’hi ha un reguitzell, i per tots els gustos) per fer fora als que són ara al Parlament: aquesta és l’única forma de protesta veritable i efectiva pels que sentin desafecció.
I finalment, l’opció 3 és per aquells que dubten sobre el camí de la independència, o potser prefereixen un millor autogovern català dins d’Espanya, o potser desitgen la independència però els fa por, i pensen que ara no toca.
Però el que ja està convençut de que Catalunya ha de ser un estat independent ha d’anar per l’opció 1. Si actuem altrament, els catalans que volem la independència no estarem justament representats al proper Parlament. Les enquestes vaticinen la victòria de CiU, i que els partits que representen l’opció 3 tindran una clara majoria: això deu voler dir que la majoria dels catalans dubten o tenen por sobre el camí de la independència, encara que no volen la total espanyolització de Catalunya.
Al proper Parlament, cadascú farà el seu paper. Si com diuen les enquestes, guanya CiU, aleshores el govern seguirà una política autonomista intentant aconseguir cosetes pel nostre país negociant a Madrid i, en cas de fracàs, potser hi ha una esperança de que això provoqui una més gran majoria i cohesió catalana a favor de la independència. Però el que és important si governa CiU és que els catalans que tenim clar que volem la independència estiguem justament representats pels partits de l’opció 1 per a fer oposició, o potser (en el cas de ERC) empènyer a CiU cap al suport a la independència si hi ha un pacte de govern (en tot cas, si volem estar segurs de que l’opció independentista faci oposició a un govern autonomista, cal votar SI o Rcat).
El que no té sentit, per tant, és que algú que ja és independentista convençut acabi votant CiU, o ICV, o Alternativa de Govern (i CiU no està ni tan sols més justificat que els altres dos). Una cosa és voler que guanyi Mas, pels qui pensin que Mas serà el millor president per portar Catalunya suaument cap a la independència. Però sabem que a Mas ja els votaran els insegurs, els dubtosos, els porucs, que seran molts. Els que som independentistes hem d’estar justament representats al Parlament, perquè es vegi que l’oposició que té Mas no és només l’espanyolisme contrari al dret a decidir.
Així doncs, si vols la independència, no votis Convergència: vota independència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!