Construïm la Catalunya independent

La d’ahir va ser una vetllada excepcional al Liceu, on va cantar Raimon. Fou una combinació esplèndida de les cançons del seu últim disc, Rellotge d’emocions, amb les seves cançons d’abans: n’hi van haver de la seva primera època, de les de protesta contra el franquisme i de les de protesta contra la injustícia d’ara, de les d’amor, de les de literatura antiga, de les de literatura moderna, de les que fan país, de les que honoren a grans persones. Era el Raimon que hem conegut durant 50 anys que segueix cantant amb la seva força de sempre, segueix cantant velles i noves cançons.

D’un temps, d’un país: aquest és Raimon, un gran exemple de fidelitat al país i de l’amor per fer les coses ben fetes. Durant el concert ens regala tot un seguit d’emocions indescriptibles: en la seva música hi palpem els colors i la dansa de l’aigua del mar, la tremolor de la llum de l’alba i del capvespre, la sensualitat de l’amor humà. Sis-cents anys d’història del nostre país ens passen pel davant: des del “de vós jo en sent més que no en sé”, al “só qui só, que no só io, puix d’amor mudat me só”, fins a “treballaré el teu cos”. Repasso novament els versos de Salvador Espriu que ja em vaig aprendre de memòria quan era un adolescent, gràcies a Raimon: “caldrà que digui de seguida prou, que vulgui ara caminar de nou, alçat, sense repòs, per sempre més, home salvat en poble contra el vent”. Són aquests grans mestres com en Raimon i els seus amics que ell ha honorat (Salvador Espriu, Andreu Alfaro, Joan Miró, Antoni Tàpies,…) la gent que han fet possible que avui tinguem un país que ja és un poc nostre, un país que ja anem fent.

  Gràcies, doncs, Raimon, per totes les cançons que ens has regalat, per tots aquells missatges que segueixen mantenint tota la seva força i tota la seva vigència en l’actualitat. De vegades la pau no és més que por. Amaguen els morts i els ferits. Venim d’un silenci que no és resignat, venim d’una lluita que és sorda i constant. Missatges que cal que les noves generacions escoltin i recordin. El millor homenatge per Raimon són els nous cantants de la música en català que sorgeixen arreu dels Països Catalans.