Construïm la Catalunya independent
Bloc d'en Jordi Miralda
I en primer lloc, abans de posar-se a opinar sobre el Valle de Los Caídos, cal haver entès qui era el personatge que el va dissenyar i construir, Francisco Franco. I el millor historiador que ha relatat i aclarit la naturalesa d’aquest personatge i del seu règim ha estat un historiador anglès, Paul Preston, autor d’una gran obra que hauria de ser molt més coneguda i que ha estat intensament atacada a l’estat espanyol per part de les deixalles franquistes impregnades arreu. Entre els recents llibres de Paul Preston altament recomanables hi ha Botxins i repressors: Els crims de Franco i dels franquistes , i Franco: El gran manipulador , que ens ha regalat aquest gran historiador després d’altres obres seves sobre la guerra civil espanyola i la biografia de Franco.
Francisco Franco va educar-se com a assassí i criminal a la guerra del Marroc, en la qual guanyà medalles, condecoracions i càrrecs militars a través de la seva participació en massacres contra marroquins innocents, de les quals la història d’Espanya que s’ensenya a les nostres escoles no en diu res. Un cop iniciada la insurrecció militar al 1936, va erigir-se astutament com a cabdill indiscutible i totpoderós de la revolta, eliminant altres persones que podrien haver pres el control de l’estat al final de la guerra civil, i aconseguint tot el poder com a militar, atorgant-se el títol de “Generalísimo”.
Va convertir la guerra civil en la seva croada, que va guanyar només gràcies a l’ajuda militar de Hitler i Mussolini. Enlloc de centrar-se en els objectius militars més importants per una victòria ràpida, Franco preferia allargar la guerra per escombrar el territori assassinant els civils destacats per la seva actuació política a favor de la república. Dues-centes mil persones van ser assassinades fora dels combats o bombardeigs de la guerra: unes cent mil foren executades després d’un judici franquista, i unes cent mil més van ser assassinades de forma secreta i sense judici, en afusellaments indiscriminats, llençant-los en pous o mines profundes, o tirant-los al mar des d’algun penyasegat. Les famílies dels assassinats sense judici mai no van ser informades, i van viure sempre sense saber què havia passat amb els seus estimats. Les dones dels represaliats eren sovint empresonades, violades i torturades, i els fills, quan no patien la mateixa sort que les dones en presons franquistes, eren abandonats, o en altres casos robats dels pares o familiars pròxims i adoptats secretament per famílies franquistes.
La ineptitud de Franco va provocar les desgràcies econòmiques a l’Espanya dels anys quaranta. Franco, feixista i admirador de Hitler, volia entrar a la Segona Guerra Mundial i apoderar-se de territoris francesos al Nord d’Àfrica, però l’estat calamitós del país que governava i l’estratègia dels nazis alemanys per mantenir la cooperació amb el règim francès de Vichy van fer que Hitler refusés a Franco i el preferís fora de la guerra. Després de la victòria dels aliats, Franco va aconseguir aferrar-se al poder gràcies al tractat de 1953 amb Estats Units d’Amèrica (els quals prioritzaren l’enfrontament contra la Unió Soviètica i el comunisme) i al suport de l’església catòlica, que li assegurà una aquiescència suficient de les classes dominants per mantenir-se com a cabdill del seu règim fins a la mort. Mentre un grapat de tecnòcrates s’encarregaven del govern, Franco es va dedicar a caçar i a pescar, a veure la televisió, a sortir al nodo, a manipular la història, a dictar algunes sentències de mort més, a destruir els documents que poguessin inculpar-lo, i a preparar la seva successió que, després d’algunes giragonses, va recaure en Juan Carlos Borbón.
Davant d’un criminal d’aquesta magnitud, ens podem preguntar ara què cal fer amb el Valle de Los Caídos, aquest infame monument que Franco es va fer construir per la seva pròpia glòria amb la sang de presos republicans. I cal dir ben clar que les recents recomanacions de la comissió d’experts no són ni de bon tros suficients per recuperar la tan desitjable memòria històrica que seguim tenint tan lluny després de 36 anys de la mort de Franco. Vet aquí el que cal fer:
1. Retirar la tomba de Francisco Franco a un lloc custodiat pel govern i fora de l’accés públic, on només puguin visitar-lo els familiars pròxims i on es prohibeixi qualsevol manifestació d’enaltiment del criminal Franco i el seu règim. No es pot parlar de lloc digne per la tomba d’un criminal d’aquesta mena.
2. Expropiar l’església catòlica de la seva propietat en aquest monument, tant la basílica com qualsevol altra.
3. Enderrocar la creu gegant que presideix el monument, i reconvertir tota la resta del conjunt en un museu que no conservi cap de les característiques del monument dissenyat per Franco, on es detallin tots els crims comesos per Francisco Franco i el règim franquista, i on s’honorin tots els morts per la guerra civil a tots dos bàndols, i també els morts i represaliats durant tot el règim franquista.
4. Treure a José Antonio Primo de Rivera del seu lloc destacat, eliminar els símbols catòlics de llocs destacats, i prohibir qualsevol manifestació feixista o d’enaltiment del franquisme prop del nou Museu per la Memòria Històrica.
5. Afegir en aquest espai un lloc de culte apropiat per totes les religions, i una exposició especial sobre la guerra del Marroc on s’hi descriguin els crims comesos per l’exèrcit espanyol i el paper que hi va tenir Franco, honorant també totes les víctimes marroquines d’aquella guerra.
6. Afegir també un espai en aquest museu on s’hi puguin continuar descrivint les desgràcies provocades pel franquisme que es van descobrint, inclosa una exposició sobre els milers de casos de nens robats i venguts en adopció, que van continuar inclús després de la mort de Franco.
I després, caldria seguir exigint l’expropiació dels béns que els franquistes van aconseguir amb tot el que fou robat als republicans represaliats, i l’anul·lació de tots els títols honorífics concedits durant el règim franquista… començant, evidentment, pels de Juan Carlos Borbón, però aquí és quan ens adonem que és impossible que l’estat espanyol actual pugui fer justícia amb tot això, i que només després de la independència desapareixeran tots els obstacles per una memòria històrica completa, que la farem almenys a Catalunya encara que el Valle de Los Caídos segueixi essent una infame ignomínia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que quede ben clar. Ni aquesta ni ninguna altra religió. Podem viure molt bé sense cap religió, ni cristiana ni musulmana ni res.
Aquesta és la meva opinió.