Construïm la Catalunya independent

Bloc d'en Jordi Miralda

24 de setembre de 2011
1 comentari

Per què és desitjable la independència de Catalunya

L’ex-president José Montilla ha declarat que creu que una Catalunya independent és factible, però no desitjable. Això em sembla un important pas endavant per les manifestacions de Montilla. És bo que els contraris a la independència comencin a cercar i a manifestar més clarament els seus arguments. El que encara passa actualment és que els que s’oposen a la independència no s’involucren en defensar racionalment la seva posició i en fer-ne campanya, perquè creuen que l’estat espanyol sempre impedirà la independència de Catalunya, i que per tant no els cal fer res. Prefereixen, doncs, no parlar-ne. Però a partir d’ara això ha de començar a canviar.

  Els millors arguments per defensar que la independència de Catalunya és totalment desitjable són els que no tenen res a veure amb els sentiments de la gent ni amb cap nacionalisme. Són arguments objectius des d’un punt de vista neutral en la relació Catalunya-Espanya: són vàlids tant per persones que es consideren catalans, espanyols, o d’un altre lloc. Aquests arguments són els que acabaran convencent més gent i augmentant la majoria de catalans favorables a la independència. Crec que aquests arguments s’agrupen en tres categories:

 1. Arguments econòmics: necessitem unes institucions estatals que apliquin polítiques òptimes pel nostre desenvolupament i progrés econòmic, per la nostra productivitat. L’estat espanyol actual aplica un espoli fiscal a Catalunya que perjudica a tothom. El desenvolupament de Catalunya es veu frenat per la pèrdua de recursos que representa l’espoli, i per la manca o el retard injustificable d’inversions en estructures cabdals (gestió de l’aeroport del Prat, corredor mediterrani, TGV cap a Europa…). Els diners de l’espoli fiscal català no s’aprofiten per un desenvolupament eficaç de regions espanyoles amb poca productivitat, sinó que es perden en inversions innecessàries i en mantenir una estructura de funcionaris acostumats a viure bé treballant poc. Mantenir indefinidament un espoli fiscal del 10% del PIB a Catalunya, sense que es puguin exigir reformes a aquells que reben els diners, és no només injust sinó també contrari al que cal fer per millorar la productivitat de Catalunya i d’Espanya.

 2. Arguments culturals i lingüístics: la diversitat lingüística és un valor que pocs s’atreveixen a contradir en societats democràtiques. La pèrdua gradual de la llengua catalana, a través d’una substitució lingüística pel castellà, representaria un gran empobriment cultural per Catalunya. El català s’ha conservat només gràcies a la constant reivindicació i activisme dels seus parlants, però l’estat espanyol li ha estat sempre hostil, posant traves a l’escola i els mitjans de comunicació en català, i no fent res per ajudar el català allà on el seu ús més ha disminuït (per exemple, a la ciutat d’Alacant). No es pot justificar que el català no es consideri una llengua oficial a Europa amb el mateix suport cultural que reben llengües com el suec, el finès o l’hongarès. Després de 35 anys de restabliment democràtic, ha quedat clar que l’estat espanyol és totalment incapaç de promoure la llengua catalana al mateix nivell que seria promoguda per un estat català independent.

 3. Arguments institucionals i de memòria històrica: trenta-sis anys després de la mort del criminal de guerra Francisco Franco, l’estat espanyol segueix coixejant, sense haver realitzat una ruptura definitiva amb tot allò sorgit del franquisme i sense haver-se refundat. La fundació de l’actual estat espanyol segueix tenint l’origen en el 18 de juliol de 1936, data de la ruptura amb la legalitat anterior. El senyor Borbón es manté com a cap d’estat, legitimitat pel testament de Franco, sense que el poble hagi pogut decidir entre restablir la República abolida per Franco, o reiniciar una monarquia que s’havia acabat amb el rebuig a la democràcia i la fugida d’Alfons XIII. Malgrat la transició democràtica, la manca de condemna i ruptura amb el passat franquista ha permès una continuitat institucional des del franquisme fins a l’actualitat, amb greus implicacions per l’eficiència del funcionariat i l’administració, per l’ensenyament de la història, i pel respecte mutu entre les diverses llengües i cultures. Encara avui, la història es falseja per relativitzar els crims i la incompetència del règim franquista, es manté una constitució irreformable feta als 3 anys de la mort del dictador, i es nega el dret a l’autodeterminació dels pobles.

  Tot això només té una solució, que és la independència i la fundació de diversos estats que responguin a allò que volem els ciutadans. La independència no significa necessàriament separació: significa només que enlloc d’haver-hi un únic estat per governar diversos pobles que ja es veu que volen coses diferents, n’hi haurà varis. Aquests estats podran després decidir democràticament com volen col·laborar, o fer una confederació, o anar junts per fer el que sigui, però sempre des de la sobirania nacional pròpia. Els federalistes han d’entendre que per arribar al federalisme de veritat, primer cal la independència: després, ja podrà votar la gent si volen confederar-se i com, però abans, simplement no podem.

  Els arguments de José Montilla contra la independència són extremament decebedors: diu només que voler la independència provoca una fractura social. Però la realitat és que la fractura social és un problema més que provoca l’estat espanyol: qui, si no, intenta categoritzar els catalans en funció del seu lloc d’origen? Qui voldria separar els mal anomenats “castellanoparlants” i “catalanoparlants” en escoles diferents, tal com han fet al País Valencià, on tenen el poder? Es evident que l’estat espanyol farà tot el possible per impedir la independència: sobretot, posaran llenya al foc per intentar engrandir aquesta “fractura social” (vegeu els atacs a l’escola catalana i tot el soroll mediàtic que hem hagut d’aguantar). Precisament per això, encara que la “fractura social” ha persistit després de 35 anys de democràcia espanyola, desapareixerà de la nostra societat amb bastants menys anys de democràcia catalana.

  1. I el motiu més importat: caminar cap a una democràcia plena.

    No hi ha democràcia quan un poble es manifesta en un referendum i no es fa cas de la seva veu. Si una constitució no permet posar en pràctica la veu d’un poble cal canviar la constitució. (sembla que Europa té potestat per canviar la Constitució d’España, però no la tè la veu del poble catala en un referendum)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!