Durant aquests propers anys els catalans haurem d’anar desenvolupant una actitud de protesta i insubordinació constant per seguir reivindicant el nostre camí cap a la independència, per seguir afirmant la nostra voluntat irrenunciable de construir un estat pel nostre poble. Haurem de promoure i organitzar accions d’insubmissió no-violenta, tals com la del moviment dels drets civils afroamericans i l’
exemple de Rosa Parks . L’actuació no-violenta és sempre la més eficaç i l’única que ens pot portar a la victòria.
I una primera acció d’insubmissió catalana que vull proposar en aquest bloc és la d’anomenar, a partir d’ara, l’estat espanyol com a estat anticatalà. (segueix…)
Comencem a parlar de l’estat anticatalà en les nostres converses, en els nostres escrits, comencem-ho a propagar fins que esdevingui de coneixement generalitzat que els independentistes sempre parlem de l’estat anticatalà i mai de l’estat espanyol. Aquesta acció de protesta es pot estendre també utilitzant altres noms, com l’estat antibasc, l’estat antigallec, l’estat antivalencià, l’estat antibalear, i finalment també l’estat anticastellà i l’estat antiespanyol: tots els noms seran formes de referir-se a l’estat que ens prohibeix el dret a l’autodeterminació com a pobles, i que de fet és dolent per tots els seus actuals ciutadans (no només pels dels Països Catalans) i que es basa en un model d’opressió i confrontació en els terrenys econòmic, social i cultural que són del tot inacceptables.
Si us sembla bé la idea, doncs, passeu-ho a totes les amistats, feu-ne escrits i escampeu-ho arreu de la nació catalana i de les xarxes de comunicació: a partir d’ara, no parlem més d’estat espanyol, referim-nos-hi sempre com l’estat anticatalà (i, els que ho vulguin, també l’estat antivalencià, antibalear, etc.). I fem-ho també a Madrid, i a tot l’altiplà espanyol, i demanem als polítics que ho facin, perquè s’ha de començar a veure que ja no tenim por.
La idea que crec que cal defensar quan algú se’ns emprenyi amb aquest acte d’insubmissió és que l’independentisme català és democràtic, no-violent, respectuós i no antiespanyol. En canvi, l’estat espanyol actual és anticatalà, prepotent, i no respecta els nostres drets democràtics.