Construïm la Catalunya independent

 Els partidaris de que Catalunya segueixi unida a l’estat espanyol sembla que estan caient en la desesperació.

  Ahir era el senyor Celestino Corbacho que ens amenaçava als independentistes amb la seva profecia de bola de cristall de que la independència seria traumàtica, i en cap cas pacífica. Argumentava el senyor Corbacho que els catalans tenen uns sentiments que els lliga a una relació amb l’estat espanyol, i que d’alguna manera això ha de determinar una decisió “personal i intransferible”. Corbacho no deu entendre que en realitat la relació entre sentiments nacionalistes i independentisme no té per què ser la que ell es pensa. Les seves amenaces i el seu recurs a voler fer por evidencien que ell i el seu partit estan perdent els papers i tots els arguments objectius. Han fet bé Solidaritat i Reagrupament de criticar-lo amb energia i exigir la seva dimissió.

 I continuen també els del Partit Popular dient-nos que portaran la prohibició dels toros a no sé pas quants tribunals per poder anul·lar la decisió democràtica del Parlament de Catalunya. Ara resulta que el Partit Popular s’està convertint en el partit de la defensa de poder torturar i matar els toros impunement a Catalunya, mentre es faci en una tradicional corrida.

  Avui s’ha sabut també que un ciutadà de Lleida ha estat condemnat a sis mesos de presó per torturar i matar el seu gos, quan el va lligar al paraxocs del seu cotxe i el va arrossegar 700 metres per matar-lo, cosa que efectivament va aconseguir després de deixar un reguerot de sang pel recorregut. La pena serà commutada a una multa de 216 Euros cada mes durant 10 mesos. Realment, no podria dir aquest senyor que l’arrossegament de gossos per camins forma part d’una tradició cultural de la seva família? No veig quina és la diferència entre gaudir veient com un gos defalleix donant-se trompades pels rocs d’un camí arrossegat per un cotxe, o divertir-se veient l’agonia d’un toro punxat per tota mena d’estris i provocat a embestir per un mantell vermell, fins que s’acaba matant-lo. Suposo que totes dues coses podrien ser anomenades “tradició cultural” amb arguments semblants.

 Al capdavall, sobre el tema de les corrides de toros i els correbous, hi hauria una solució molt més intel·ligent: per què no establim unes normes del que es considera una tortura inacceptable per aplicar a tots els espectacles amb animals, de manera que els correbous s’hagin de reformar en alguns casos quan un veterinari pugui documentar que se sobrepassa el límit que es considera tolerable? Els circs que usen animals s’haurien de sotmetre també al mateix tipus d’inspecció i complir les normes, i les corrides de toros es podrien simplement reformar evitant punxar amb ferides greus i matar el toro, convertint-les en un espectacle on el torero es limita a provocar el toro, i l’hauria d’esquivar sense la trampa d’haver-lo deixat abans enormement afeblit amb les punxades i ferides. Segurament aquestes corrides sense tortura i sense mort serien inclús més divertides, i evitarien la prohibició del Parlament!

  Aplicant simplement les mateixes normes als correbous, als toros, als circs, i als que es diverteixen arrossegant gossos lligats en cotxes, es podrien resoldre fàcilment tots els conflictes. Però pel que sembla, els espanyolistes no busquen solucions intel·ligents. Només miren de provocar, de veure si poden fer més gran la suposada fractura social a Catalunya. I per què ho deuen fer?