Construïm la Catalunya independent
Bloc d'en Jordi Miralda
23 de desembre de 2010
2 comentaris
Immersió lingüística: Catalunya ha de solidaritzar-se amb el País Valencià
Els catalans estem responent contra l’atac de l’estat anticatalà contra la immersió lingüística. És el que hem de fer, encara que aquests atacs ja són de preveure, i haurien de convèncer als que no estan decidits a favor de la independència que la llengua i la cultura catalana no poden sobreviure dins la legislació espanyola actual.
Però hi ha una altra cosa que ens hauria de fer rumiar: al País Valencià ja fa molts anys que es viu una situació molt penosa per la llengua, que és pitjor que el que es vol imposar ara a Catalunya: molts alumnes valencians no tenen cap dret a rebre la seva educació en català inclús quan ho demanen els pares. Això ens ho recorda Vilaweb, i és un fet silenciat per la majoria dels altres mitjans de comunicació. Ara el que caldria fer és que tots els valencians que no poden estudiar en valencià interposin una demanda contra la Generalitat del PP. Els catalans fem bé de revoltar-nos contra els atacs dirigits a Catalunya, però ens hem de solidaritzar amb el País Valencià per denunciar les injustícies que pateixen allà des de fa molt temps. Només si fem les coses així podrem començar a enfortir els vincles entre els Països Catalans.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fins que el maltracte que reben els valencians no sigui vist pels habitants del Principat com a propi, no anirem bé. Som el mateix poble. Tot el que fan contra la seva (nostra) llengua, cultura i país, ens ho fan a nosaltres i ens afecta moralment.
Me n’alegre de llegir esta entrada i el primer comentari; al mateix temps estic trista: és dels pocs llocs on es té present el problema valencià.
Sóc valenciana. I em sembla molt bé que Catalunya proteste, que es manifeste, però ací el tema és molt més greu, començant per la manca de protesta del valencians, que som uns conformistes “meninfots” i acabant per la manca d’ajuda dels germans del Nord. Enguany més de noranta mil xiquets que volien estudiar en valencià no ho han pogut fer; l’excusa: és inviable econòmicament. Per no parlar del escàs coneixement de la llengua per part de les Administracions Públiques, del nul ús de la llengua per part dels nostres polítics, i el que és pitjor, de la mentalitat de molta gent respecte a la llengua: “el valencià ja l’aprenen en casa, en el cole és millor invertir les hores estudiant anglés, que té més eixida i més futur”, comentari típic de moltes mamis d’esquerres, o “es que el valenciano es muy basto?, es mucho más elegante y fino hablar en castellano, por eso yo les dije a mis suegros, que son de pueblo, que le hablasen al nene en castellano”, comentari típic de mami pepera, etc.
La llengua al País Valencià està en greu recessió, i han de canviar molt les coses, però molt, per a que els nostres néts encara la coneguen.