Construïm la Catalunya independent

  D’aquí a pocs dies hi haurà un congrés del PSC, i la gent parla molt de si guanyarà aquest o l’altre candidat i de si s’imposaran aquestes o altres tesis. Però a mi em sembla que hi ha quelcom més important que va més enllà de tot això.

  I això és que el PSC ja no pot seguir més temps mantenint la contradicció de voler fer compatibles el dret a l’autodeterminació de la nació catalana i el principi de la indissoluble unitat de l’estat espanyol. Defensar totes dues coses és, com vaig mencionar anteriorment , tan absurd com voler fer la quadratura del cercle. Talment com els cercles no poden ser quadrats, les nacions mai no poden renunciar al seu dret a l’autodeterminació: si ho fan voluntàriament, deixen de ser nacions.

  Actualment, aquesta contradicció ja no es pot seguir amagant, perquè el tema ha adquirit una importància cabdal per la societat catalana. Per tant, el PSC no té més remei que escindir-se en dos partits, on cada un defensarà un dels dos posicionaments. El sector Chacón-Navarro sembla ser el que acabarà posicionant-se a favor de la indissoluble unitat de l’estat espanyol, i representarà el PSOE a Catalunya. Un altre sector, on sembla que hi ha gent com Antoni Castells i Montserrat Tura, pot optar pel dret a l’autodeterminació de la nació catalana. Defensar el dret a l’autodeterminació no implica voler la separació d’Espanya: es pot seguir defensant una confederació espanyola de vàries nacions de la qual Catalunya formés part per la seva pròpia voluntat democràtica. Però la confederació, igual que els matrimonis, l’han de voler cada una de les parts per separat, i el que crec que els federalistes hauran d’acceptar és que, tal com han anat les coses, aquesta confederació només la pot plantejar Catalunya després i des de la independència: ja es veurà llavors si els altres hi tenen interès.

  Diuen que la victòria del sector Chacón-Navarro està cantada. No puc opinar sobre això, però de nou, la qüestió per mi és una altra: és lògic que a les properes eleccions, els ciutadans de Catalunya puguin elegir clarament entre un vot al PSOE que defensa que Espanya és una sola nació que pot determinar quin Estatut pot i no pot tenir Catalunya, o un vot a un partit socialista que defensi el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Que cadascú elegeixi el seu lloc. Si guanya el sector disposat a defensar la nació catalana, que el PSOE es presenti per separat. I si guanya el sector PSOE, els que vulguin defensar el dret a l’autodeterminació han d’estripar el carnet del PSC i fundar un altre partit. Altrament, seran com aquell gos de Salvador Espriu que s’ajup sota el fuet amb foll oblit de la raó que té.

  Caldrà que pensin després si potser la millor opció és fer una coalició electoral d’aquest partit socialista que es declari favorable al dret a l’autodeterminació sense més dubtes, amb ICV. Però facin el que facin, segur que posant les coses al seu lloc, el poble català hi sortirà guanyant.