Construïm la Catalunya independent

S’ha comentat molt aquests dies sobre el nou moviment 15M. Tant a favor com en contra, s’estan produint posicionaments bastant extremistes, però em sembla que des de Vilaweb se n’ha fet un tractament força equilibrat. En tot cas, em permeto fer-ne algunes reflexions des d’aquí:

Les injustícies més grans del nostre món no les trobem entre els precaris de la Unió Europea, sinó entre els mil milions de persones que sofreixen malnutrició al món, i entre els manifestants per la democràcia que han mort a trets a països com Síria i Líbia. Ja seria hora que el moviment 15M posés, com a primer punt del seu manifest amb la més alta prioritat, que els impostos que s’apliquin a les transaccions bursàtils especulatives s’inverteixin en programes per resoldre la fam al món, i que es boicotegin els règims criminals que disparen contra els seus ciutadans quan lluiten pels seus drets.

En el sistema econòmic actual, hi ha tres grups de persones. Primer: les que treballen, estudien, ajuden, o d’altra manera produeixen quelcom positiu per la societat, que realment ajuda les persones. Segon: els ganduls i els paràsits. Tercer: els que, a més de no fer res de profit per ningú, molesten els del primer grup, alguns cobrant salaris altíssims. El problema de la societat són sobretot les persones del tercer grup, però només les persones que són al primer grup poden resoldre el problema. I el problema s’ha de resoldre des de la cultura de l’esforç, i no pas la del biberó.

  A tots els països hi ha una certa corrupció, i a tots els països hi ha un cert nivell de burocràcia. Un mínim de burocràcia és necessari per evitar la corrupció, però sense persones honestes no hi ha cap burocràcia que pugui parar la corrupció. Els països que funcionen millor són els que mantenen un mínim de corrupció amb un mínim de burocràcia. Els que funcionen pitjor són els que tenen molta corrupció i molta burocràcia que, al final, també acaba corrompent-se (és el que passa quan ja no queden persones honestes, o les que queden tenen por).

  Els catalans hem demostrat durant aquests últims dos anys com es fa per fer un referèndum que l’estat no vol autoritzar, quan una gran part del poble el vol fer, i el mateix poble s’involucra en organitzar-lo. Els catalans ja hem dit que les nacions que tenen dret a existir i ser reconegudes com a iguals no són les de les fronteres forjades a cops de guerra per les monarquies absolutes i dictatorials de fa segles. Un bon exemple de democràcia real, ara. Que el moviment del 15M prengui nota de la Consulta sobre la Independència de Catalunya: així comencem a fer un referèndum que vol el poble quan l’estat s’hi oposa.

  Finalment, quan es demana a la vegada un salari mínim de 1200 euros, treball per tothom, serveis socials de primera i gratuïts per tothom, vacances per tothom, papers per tothom, fronteres obertes, i llavors recordes que la major part de la humanitat viu en països com El Salvador o el Marroc, on la gent cobren menys d’un euro a l’hora i no tenen serveis socials, i molts estan a l’atur i busquen desesperadament una feina per menys d’un euro l’hora, te n’adones que aquí hi han algunes contradiccions. De nou, el problema s’ha de resoldre des de la solidaritat amb els països més pobres, i des de la cultura de l’esforç, no pas la del biberó.