Un vídeo de primera per a una cançó de primera línia, de primera volada, de primera espolsada. I que se’n vagin a dormir els que tinguin son….
Then one fine mornin’ she puts on a New York station (llavors un dematí va posar una emissió de ràdio de Nova York)
You know, she don’t
believe what she heard at all (ja veus, ella no podia creure el que estava escoltant)
She started shakin’ to that fine fine
music (va començar a moure’s amb aquella bona bona música)
You know her life was saved by rock ‘n’ roll (ja ho veus, la seva vida va estar salvada pel rock and roll)
Despite all the
amputations you know you could just go out (es va treure totes les amputacions i les va enviar a la merda)
And dance to the rock ‘n’ roll
station (i ballava amb l’emissió de rock and roll a la ràdio)
It was alright It was allright Hey baby You know it was
allright It was allright (això no cal traducció, oi?)
La resta de la cançó diu més i més, versos durs, alguns molt durs, d’una època difícil al món, els darrers anys dels 60 i inicis dels 70…al 62 quasi es va tot a pendre pel sac amb la crisi dels misils, la fi semblava no gaire llunyana amb guerres arreu (take peace a chance, donem una oportunitat a la pau deia un jipi britànic mentre als noticiaris de les televisions es veien part de les masacres del Vietnam, etc)…The Factory, The Velvet Underground, Warhol, Basquiat, entre d’altres/es artistes…la esperança, sempre la esperança….el dilluns vaig veure el film Moolaade del director africà Ousmane Sembene sobre l’ablació de les dones, elles es neguen a que es faci i triomfen…però surt una frase fonamental al nostre món: “La esperanza engendra valor. Las mujeres son la esperanza”….potser un món més femení…a The factory ja ho van veure i saber, peró ja se sap que les idees dels “penjats” les recicla i apodera el Gran Germà…thanks again Jordi…és de les meves cançons preferides i més estimades….
Then one fine mornin’ she puts on a New York station
(llavors un dematí va posar una emissió de ràdio de Nova York)
You know, she don’t
believe what she heard at all
(ja veus, ella no podia creure el que estava escoltant)
She started shakin’ to that fine fine
music
(va començar a moure’s amb aquella bona bona música)
You know her life was saved by rock ‘n’ roll
(ja ho veus, la seva vida va estar salvada pel rock and roll)
Despite all the
amputations you know you could just go out
(es va treure totes les amputacions i les va enviar a la merda)
And dance to the rock ‘n’ roll
station
(i ballava amb l’emissió de rock and roll a la ràdio)
It was alright
It was allright
Hey baby
You know it was
allright
It was allright (això no cal traducció, oi?)
La resta de la cançó diu més i més, versos durs, alguns molt durs, d’una època difícil al món, els darrers anys dels 60 i inicis dels 70…al 62 quasi es va tot a pendre pel sac amb la crisi dels misils, la fi semblava no gaire llunyana amb guerres arreu (take peace a chance, donem una oportunitat a la pau deia un jipi britànic mentre als noticiaris de les televisions es veien part de les masacres del Vietnam, etc)…The Factory, The Velvet Underground, Warhol, Basquiat, entre d’altres/es artistes…la esperança, sempre la esperança….el dilluns vaig veure el film Moolaade del director africà Ousmane Sembene sobre l’ablació de les dones, elles es neguen a que es faci i triomfen…però surt una frase fonamental al nostre món: “La esperanza engendra valor. Las mujeres son la esperanza”….potser un món més femení…a The factory ja ho van veure i saber, peró ja se sap que les idees dels “penjats” les recicla i apodera el Gran Germà…thanks again Jordi…és de les meves cançons preferides i més estimades….
i am.. waiting for my man
26 $ in my hand…
son cançons grans allà on les hi hagi! Una abrçada y molt de R n R!