Prendre la paraula

jordimartifont

24 de juny de 2007
4 comentaris

Un ultra anomenat Gerardo Díaz Ferrán

El successor del cap dels empresaris espanyols José María Cuevas és un tal Gerardo Díaz Ferrán.

El successor del cap dels empresaris espanyols José María Cuevas és un tal Gerardo Díaz Ferrán. Tal com el primer, aquest nou cap és ultraliberal i ultranacionalista, sense complexos, clar i disparant directe a on hi ha el bony. Just prendre el relleu de l?ultraliberal i ultranacionalista espanyol Cuevas (com veieu, ser ultra és imprescindible per dirigir la gran patronal espanyola), Díaz Ferrán ens ha deixat dues perles per emmarcar-les i tenir clar que tot el que UGT i CCOO signaran amb ell cada cop que els ho demani anirà en aquesta direcció. Per la banda ultraliberal, el cap dels empresaris va dir que ?La millor empresa pública és la que no existeix?, així que aneu-vos preparant a perdre els vostres llocs de feina aconseguits per oposició, amics funcionaris, i sobretot preparem-vos per perdre drets socials i veure com les desigualtats s?accentuen, perquè ara com ara si l?Estat no dóna serveis socials l?alternativa que veiem arreu és que no els ofereix ningú si no te?ls pots pagar. I cap a aquí ens vol portar aquesta ultra amb corbata que els mitjans lloaran quan plegui com si ens hagués portat la vista als ulls.

            Però el nostre ?amic? no es va quedar aquí, ja que al costat de l?anunci de la necessitat de vendre tot allò públic que encara quedi als seus amics, que són els qui ho poden comprar, també va deixar anar que un dels seus objectius bàsics com a cap de la CEOE és la defensa de la unitat del mercat espanyol. Què us sembla? L?ultraliberal també és ultranacionalista i defensa la nació fins i tot en aquest món de l?economia liberal que només demana desregulació i desregulació. Desregulació arreu menys en l?àmbit de la ?seva? nació, que és l?espanyola. La ?unidad de destino en lo universal? ara és la ?unitat de mercat per ser competitius?. Nacionalisme pur i dur que ningú anomenarà així perquè qui ho diu té un estat darrere. Canvia l?idioma amb què ho podem llegir, canvien les paraules però es manté l?essència de l??Espanya una i no cinquana-una?.

  1. Jo de qui me’n ric és de l’empresariat català, incapaç de fer altra cosa que llepar-li el cul a aquesta gent. No m’estranya que cada dos per tres lladrin contra els catalans, espereu i veureu. I és que no m’estranya, un poble tan pussil·lànim, si no fos el meu, també em resultaria repulsiu, per covard, acomodatici i indigne.

    Ells trenquen la unitat de mercat amb boicots a mida per cert, no sé si també és liberalisme això?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!