<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
La setmana passada van pintar amb amenaces la seu de la centenària Societat
Coral El Micalet, a València. Hi fan classes de música. I teatre. Intolerable.
Els van trencar els panys. I els vidres. Feia uns dies que havien atacat La Masia, també, una escola
(una escola!). Amb idèntica signatura.
Entitats culturals, seus de sindicats, de partits polítics, la universitat,
llibreries… Els atacs contra qualsevol expressió de desinhibició lingüística,
cultural i/o nacional, contra qualsevol mena d’oposició al projecte que tenyeix
de blau espanya el nostre sud atribolat han estat penosament constants, des que
van crear el fantasma de la ‘batalla’. Penosament constants, interessadament
graduats i amb impunitat garantida.
D’un temps ençà, però, torna a haver-hi una perillosa intensitat. Que
coincideix, ves quines coses, amb el groller comportament (és digne d’estudi,
de veritat) del diari que, ja a l’esmentada ‘transisión’ (i també després), va
jugar un dels papers més bruts de l’auca: Las Provincias ha recuperat els vells
atacs a tota plana contra la
Universitat de València i ha fet sentir, a molts, un
inquietant dejà vu. I tot plegat coincideix també, val a dir, amb la
desenfrenada escalada de verb i acte a què s’han abocat els dirigents del PP
valencià des que viuen encarats a les trifulgues gürtelianes: ‘Els professors
que diuen ‘aleshores’ i gairebé’ són uns ‘gilipolles’’, deixava anar l’actual
president de la Diputació
de València, i reblava després l’animalada amb una de més grossa que no
traduiré: ‘Hay que rematarlos’.
Si els dirigents es permeten aquestes expressions, què no han de fer els
altres?
Atenció al 12 de maig, per tant: si finalment fan asseure Camps a la banqueta,
per ràbia i per dissimulació i etcètera es poden acabar de desfermar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aci al pais valencians els feixistes fan el que volen, ataquen els casals Jaume1, l´ateneu musical de benaguasil no paren d´atacar-lo i quina casualitat mai agafen a ningú del que fan aquestes maldats, pero si un xicot crema la foto del Borbó enseguida va a la carcel, si açó es democracia que vinga Deu ique ho vetja, jo pense que estem en una dictadura disfresada, podria dir mes coses una nomes perque la policia nacinal atacà als manifestants que defensen al Cabanyal? es a dir que tant el psoe com el pp els mateixos gossos en diferent collar