Prendre la paraula

Si no tinguéssim l?editorial 1984 i la seva col·lecció d?assaig estaríem mancats que quelcom bàsic per avançar: les idees fetes ara des d?ara i amb la intenció de desenvolupar-les ara mateix. Llegeixo ?La força d?existir? de Michel Onfray, de qui abans ja havien tret el ?Tractat d?ateologia?, un grandíssim èxit a l?Estat francès laic i ateu, però amb discretes vendes als Països Catalans de les processons de Setmana Santa.

Si no tinguéssim l?editorial 1984 i la seva col·lecció d?assaig estaríem mancats que quelcom bàsic per avançar: les idees fetes ara des d?ara i amb la intenció de desenvolupar-les ara mateix. Llegeixo ?La força d?existir? de Michel Onfray, de qui abans ja havien tret el ?Tractat d?ateologia?, un grandíssim èxit a l?Estat francès laic i ateu, però amb discretes vendes als Països Catalans de les processons de Setmana Santa.

            A ?La força d?existir?, Onfray hi fa una confessió pública sobre la seva pròpia biografia, abandonat per la seva mare als deu anys en un orfenat fins que ell va decidir dir prou. Partint d?aquesta vivència personal traumàtica que, tal com afirma l?autor, el va fer morir als deu anys, Onfray hi desenvolupa una proposta filosòfica original, radical i útilíssima per als qui naveguem com podem en aquest mar sense ports de destinació que és la postmodernitat. La proposta aposta per la llibertat dels sentits i ens remet a una reivindicació conscient de Dionís enfront d?Apol·lo, dels plaers del cos davant el patiment i les privacions promoguts per qualssevols de les esglésies morals o polítiques. La crítica a les esglésies del pensament d?esquerra esdevé realment una ventada d?aire fresc al clos dels pensaments emancipatoris.

            No em puc estar de reproduir un fragment perquè vegeu a on fa cap l?autor, que tot i que defensa l?anarquisme no dogmàtic, fins i tot el que no s?autoanomena així, aporta un discurs molt ben travat que aporta llum referent enmig del camí. ?L?anarquia que voldria generar i organitzar la societat basant-se en el principi d?un model preestablert precediria, ineviablement, la catàstrofe?. Resumint molt, el seu model no seria finalista, de la gran Revolució que ho salvaria tot, sinó que seria un comportament llibertari més que l?anarquia com a punt final, però per entendre en tota la seva complexitat el que he intentat explicar en tan poc espai, caldrà que llegiu el llibre; i sobretot que no el convertiu en dogma.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!