Prendre la paraula
jordimartifont
Dos presos polítics més. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez són els dos nous presos polítics a l’Estat espanyol, en aquest cas com a conseqüència de ser presidents d’Òmnium i l’ANC. S’afegeixen a molts altres, com Alfon o Bódalo per dir dos noms, que mai no han deixat d’existir en aquest estat demofòbic que no només empresona gent pel seu pensament polític sinó, sobretot, segons els seus recursos econòmics. Les presons espanyoles, com moltes dels altres estats que es dieun democràtics, són plenes de gent tancada per petits delictes i en poquíssims casos tenen lloc per als grans lladres. De fet, els grans lladers continuen governant i gestionant, que diuen ells.
Tornem, però, a Cuixart i Sánchez. Hi tornem perquè l’Estat espanyol, mostrant un cop més que en el seu si la separació de poders és un contingut de la carrera de Ciències Polítiques i poca cosa més, va fent demostracions de força que cada cop ensenyen més la poteta de la seva manera de fer. I el monstre que hi va darrere no és cap gosset o gatet sinó un estat dictatorial tant com els sigui possible.
Acusats de fer resistència civil, fins i tot malgrat mediar per tal que la Guardia Civil pogués retirar-se de la seva ocupació dels edificis de la Generalitat a la recerca de “culpables” del referèndum, l’Audiencia Nacional, tribunal d’excepció, els acusa d’un delicte de sedició de l’article 544 del codi penal. Acusats de promoure concentracions davant la seu de la Conselleria d’Economia, han ingressat a Soto del Real per aplicació de mesures cautelars “davant del risc) d’una “destrucció de proves” o la convocatòria de noves manifestacions.
Les proves són clares i no les destruiran, perquè hi ha vídeos que mostren com els dos van intentar i van aconseguir deixar sortir els guàrdies civils que havien assaltat la seu d’Economia. No importa massa res. Només importa el càstig, el sadisme que suposa tancar algú a la presó només com a escarment i exemple per a milions de persones que han perdut la por i que ja no aturarà ningú. Bé, sí, potser pot aturar alguna cosa i alguna gent qui no segueixi el mandat del poble i no faci allò per a què va ser posat, que no era res més que implementar els resultats del referèndum de l’1-O i, si aquests eren clarament a favor de la república catalana, proclamar-la.
Que així sigui i que els trileros esdevinguin record d’un passat en què Mas era Casetadetròs. Llibertat Cuixart i Sánchez i república catalana, ja!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No podría mancar la cirereta remullada de líquid odiós anti-Mas. Tot molt sectari (sort que la direcció de la CUP li ha fet canviar -per ara- les acusacions de “catalunyescos” amb que vostè va bategar al dos Jordis).
Per quan les de la CUP pendran alguna responsabilitat institucional (amb el perill de quedar enjargolats, o amb alguna de les seves propietats immobiliaries “confiscades” pel jutgat de torn)? Per ara, el pringats són gent de CiU, PDeCAT, ERC i altres “catalunyescos”.
El programa de la llista guanyadora de les darreres aleccions catalanes (JxS) no deia res de cap referéndum [aquest ja es va fer el 9N], deia que en 18 mesos es proclamava la independencia [proclamació que no es va produir gràcies -entre altres- a la CUP que va exigir un referéndum] I proclamació que tampoc es va produir el dia 10…
Atentament, i llibertat pels Jordis!