Prendre la paraula
jordimartifont
Mig món em cau
dins la banyera
amb tot el pes
del teu comiat.
El moviment,
si et mous, afona
la meva barca
que va tirant.
Cossos de lectra,
nits de paper,
ritmes frenètics
i en moviment.
Ja no em somies
dins dels teus somnis.
Ja no m’escoltes
parlar suau.
Ja no rodoles
rient com boja
dins de paraules
dels meus papers.
I obro la boca
mentre m’ofego
que arrossegar-me
mai m’ha agradat.
Ja no hi ha barca
noto la nit
l’aigua em penetra
freda com mai.
No hi ha cap llac
dalt del teu cim
però demà,
com si fos Llàtzer,
m’arrancaré
els draps podrits
i somiaré
que sóc etern.
I em banyaré
a prop de dalt.
La meva sang
és immortal!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Eres molt bon poeta, la poesia aquesta es preciosa, els que llegim el teu bloc deurem felicitar-mos per poder llegir-la, pero sobre tot a tu que l´has escrit.FELICITATS AMIC POETA