Prendre la paraula
jordimartifont
(Cantada per Jordi Barre)
Cada somni que ve
Cada somni que va
Cada somni perdut
entre ahir i demà
Se’n va dins un país
Ple de neu i de nit
Esperant com un gos
Que el seu amo el cridi
País sense camins
Amb la porta tancada
El meu cor ve a picar
El teu ventall de nit
Els besos oblidats
Al fons de la memòria
Em tornen pujar als llavis
Amb el seu gust de fruit
Ara em queda a les mans
El brot de ma tristesa
Desflorit i més sec
Que una branca d’hivern
(Continueu)
Diumenge moria Jordi Pere Cerdà, un poeta dels primers que em va obrir les portes de la poesia, tard, això sí, a la Universitat, a Tarragona, en unes classes que feia l’Àlex Susanna i que normalment no es feien. Però un dia ens el va presentar, ens va impactar i en uns mesos va venir a Tarragona a recitar; per mi l’impacte va ser encara més fort. Un poeta carnisser, del nord de dalt de tot, dels darrers, profund i alhora accessible. Si el coneixeu, això sobra però si encara no l’heu llegit en podeu llegir una entrevista aquí i la resta és cosa vostra, de llegir-lo o continuar ignorant-lo. Si hi entreu, aneu calçats i calçades.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs ja em calçaré!