No sé quantes de vegades m’he escorregut. No hi ha millor remei contra l’angoixa que un bon pinyol. La telefonada d’en Kwaidan m’ha fet aterrar. Està fet un embull. Fedor i ell partiren cap a B09iarcelona per passar-hi una setmana. Kwaidan diu que vol tornar. M’ha contat que es va fer una palla bestial dins el bany de l’hotel mirant una parella que ho feia a una habitació del pis de davall. M’ha posat calenta. Després m’ha refredat quan he vist que torna fer de les seves. Li ho he dit ben a les clares. No l’ajudaré gens ni mica. Estic emprenyada. No m’ha demanat per la biòpsia i jo no li he dit res. Agafaré la bossa per a l’ibook i aquest telèfon mòbil nou de trinca que em permetrà escriure el blog en les planes d’aquesta pantalla mundial que és la xarxa. Veig xarxes pertot. I em sent més lliure que mai. I el blog, l’Homersea, em fa companyia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ben cert