Prendre la paraula

jordimartifont

2 de gener de 2018
0 comentaris

“Estat Català… Per què”, poema publicat el 19 de juliol de 1928 a “Nova Catalunya” de Montevideo

Això serà el “Llibre Negre”, un recull contextualitzat i comentat de centenars de textos llibertaris catalanistes, anarquistes independentistes o anarcoindependentistes, com vulgueu dir-li. Sortirà a al col·lecció Arrelar, publicat a mitges, de moment en dos volums, per les editorials Calúmnia (Mallorca) i Lo Diable Gros (Campd e tarragona).

19 de juliol de 1928, JOOBSOL, poema a Nova Catalunya

Estat Català… Per què

Als que venim protestant-la
des de fa més de vint anys,
per lliurar Catalunya
de l’opressió d’un Estat,
poc podria conformar-nos
ço que deu representar,
pel títol almenys, la «colla»
dita d’Estat Català.

Si avui de l’Estat d’Espanya
ne som súbdits i explotats,
que d’Estat de Catalunya
poguéssim ser-ne demà,
no hi tindràs cap avantatge
el poble, qui, ça com llà,
és qui té dret a ser lliure,
i no serà lliure mai mentre dugui a ses espatlles
la pressió d’algun Estat.

Els apòstols de la Causa,
els sincers, els abnegats,
els que per damunt de tota
conveniència personal
volem una Catalunya
ben lliure, diguem-ho clar,
no necessitem per ara,
ni necessitarem mai,
cap Estat; i molt probablement
que ńs tindrem que canviar
el nom de «separatistes»
pel d’«anàrquics catalans».
(No us espanteu, «exlligueros»;
no us persigneu puritans,
que els anarquistes, encara
a cap home s’han menjat).

El poble no és adversari
de determinat Estat;
ho és de tots, perquè havent-hi
Estat, no hi ha llibertat;
hi ha privilegi i misèries,
hi ha dictadors i explotats,
política i no justícia,
hi ha sectaris dominants
i no religions; hi ha codis
i no drets, en tot Estat,
hi ha exèrcits i no defenses;
hi ha la pressió dins de casa
i a fora, hi ha mals de cap.

A la Causa Catalana
no li manquen pas soldats
ni coronels, ni «guerreros»,
ni tinents, ni generals.
Ço que manca a Catalunya
és que hom desvetlli aviat;
hom faci menys propaganda
i hom tingui més dignitat.

Quan s’acabi la tempesta
-Que algun jorn d’acabarà-
procurem que ens trobi lliures
d’errors i calamitats,
i puguem dir ben airosos:
Ço que ha estat, no sigui «estat».

Nova Catalunya, any I, núm. 6, Montevideo (Uruguai).

Separatistes i anarquistes a Uruguai
El quinzenari de Montevideo Nova Catalunya, subtitulat Periòdic d’acció del separatisme català a Sudamèrica, era dirigit per Albà Rosell Llongueras, i el seu fill Avenir Rosell Figueras hi feia feina com a secretari de redacció. El periòdic era el portaveu del Grup Separatista Avant, un grup polític independentista català fundat a Montevideo el 1928, partidari de la independència de Catalunya per la via insurreccional armada. El Grup tenia com a promotors els Rosell, pare i fill, i Adolf Gamundi Roig i van dissoldre’s com a grup, alhora que deixava de sortir el seu periòdic, el 1930, poc després de la caiguda de Primo de Rivera. El Grup Separatista Avant s’oposà a l’estratègia de Macià, Estat Català i el Grup Nacionalista Radical. El 1929, signaren el «Manifest als separatistes catalans», junt amb el Comitè Nosaltres Sols de Paranà i la Comissió de Propaganda Catalana de Buenos Aires.

Albà Rosell (1881-1964) va ser un pedagog i escriptor anarquista sabadellenc, mestre racionalista i partidari de l’educació integral. Era maçó i als 19 anys ja dirigia el diari El Trabajo de Sabadell. Afeccionat la teatre, va ser membre de diversos grups com l’Agrupació Dramàtica Ibsen i participà en la creació del Grup Avenir junt amb Usón, Cortiella i Bonafulla. De fet, al fill que tingué amb la mestra racionalista Esperança Figueres Davi li posaren de nom Avenir. El 1909, s’hagué d’exiliar pels fets de la Setmana Gloriosa i el 1911 fundà a Montevideo la Liga Popular para la Educación de la Infancia i poc després obrí la primera escola racionalista a Uruguai. Tornà a Europa i exercí de mestre racionalista a centres sindicals de les Balears, el País Valencià i Catalunya, i hagué de tornar a l’exili a Uruguai amb la dictadura de Primo de Rivera. Fou un autor molt prolífic, sobretot escrivint llibres sobre pedagogia.

El poema publicat a Nova Catalunya està signat amb el pseudònim JOOBSOL, que no he aconseguit aclarir qui era, però respon a les personalitats dels editors del periòdic, independentistes i anarquistes, defensors de la lliberta del poble però alhora negadors de l’Estat com a alliberador de res: «el poble, qui, ça com llà, és qui té dret a ser lliure, i no serà lliure mai mentre dugui a ses espatlles la pressió d’algun Estat.»

(https://historiadesabadell.com/2014/04/22/rosell-i-llongueres-albano/), (Íñiguez, 2008, p. 1.504-1.505)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!