Prendre la paraula
jordimartifont
29 d'agost de 2011
1 comentari
El millor Barrera: el complex de Sergi Picazo a ‘El Punt-Avui’
Tot i que segurament jo també ho faig, no suporto aquestes morts que netegen els cadàvers fins a fer-los lluents sempre, sempre lluents. Això sovint és ben fàcil de veure quan qui mor ha estat un rival total, però no ho és tant quan el cadàver és d’algú amb qui, en part, hi podies compartir algun pensament o preocupació. És el cas del mort Heribert Barrera, que la premsa nacionalista i regionalista catalanes ha ungit de bona persona, “referent de la dignitat nacional” i punt i final. Des de l’independentisme se l’ha lloat (amb debat obert) perquè al final de la seva vida es veu que va veure la llum, tot i que la major part dels seus anys va ser, tal com ERC majoritàriament, federalista.
Del seu pensament darrer, però, se n’ha obviat la seva “por” als
estrangers residents a Catalunya (no en parlava massa dels Països
Catalans el Barrera) i la possibilitat que passin a formar part de la
Catalunya desitjada. Barrera no defensava el muticulturalisme i més
aviat la suma de diferents trets culturals dins de l’espai nacional
català li feia nosa, per dir-ho suau (mireu quina visita va tenir la seva capella ardent).
Malgrat aquestes valoracions amb que no coincideixo i aquesta visita
fastigosa a la seva capella ardent, ell mateix havia dit que “No sóc
racista. Crec que hi ha diferències, però no impliquen
superioritat. Tampoc sóc xenòfob. Seria estúpid que jo, que he viscut
tants anys a l’estranger, tingués aversió cap als estrangers”.
D’entre la premsa que jo he llegit avui, però, hi ha un article que vull recomanar, precisament el que ha publicat “El Punt-Avui”, del Sergi Picazo.
Si tot el periodisme fos així, pintant la fosca i la claror, el món
seria diferent, perquè res millor que saber-ho tot per poder tenir
opinió pròpia. Perquè només d’atacs o només de lloances només hi viuen
els que no volen saber… res.
estrangers residents a Catalunya (no en parlava massa dels Països
Catalans el Barrera) i la possibilitat que passin a formar part de la
Catalunya desitjada. Barrera no defensava el muticulturalisme i més
aviat la suma de diferents trets culturals dins de l’espai nacional
català li feia nosa, per dir-ho suau (mireu quina visita va tenir la seva capella ardent).
Malgrat aquestes valoracions amb que no coincideixo i aquesta visita
fastigosa a la seva capella ardent, ell mateix havia dit que “No sóc
racista. Crec que hi ha diferències, però no impliquen
superioritat. Tampoc sóc xenòfob. Seria estúpid que jo, que he viscut
tants anys a l’estranger, tingués aversió cap als estrangers”.
D’entre la premsa que jo he llegit avui, però, hi ha un article que vull recomanar, precisament el que ha publicat “El Punt-Avui”, del Sergi Picazo.
Si tot el periodisme fos així, pintant la fosca i la claror, el món
seria diferent, perquè res millor que saber-ho tot per poder tenir
opinió pròpia. Perquè només d’atacs o només de lloances només hi viuen
els que no volen saber… res.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Arran de la publicació del llibre “Què pensa Heribert Barrera”, a parer meu es va intentar una mena de “caça de bruixes” contra l’independentisme d’Heribert Barrera. Una anomenada esquerra “multicultural/xupiguai”, juntament amb col·lectius anomenats antiracistes (entre ells SOS Racisme) i alguns de l’esquerra independentista, van intentar treure de context (quant no, dir coses que en Barrera no havia dit) frases d’ell per desprestigiar-lo. Va ser l’època on pels barris del Guinardó i Horta van aparèixer pintades insultants tipus “ERC = nazis”. Ja se sap: quan no hi han arguments, el més fàcil és embrutar amb mentides o mitjes veritats. A part, clar, que Heribert Barrera no va ser militant de la CNT (malgrat que en Sergi Picazo ho faci entreveure al seu artícle).
Atentament