Prendre la paraula

El text del vídeo:
Venim de mil derrotes, de cent silencis, de fer tantes passes enrere que un dia vam decidir dir prou.

I érem poques,
soles
i amb por…

Però ens vam conjurar i vam afirmar-nos amb les altres,
mirant-nos als ulls, lluitant i unint les mans,
barrejant-nos i notant els altres
com si fóssim
nosaltres.

Va ser així, que es va acabar el temps del plany,
vam tancar els calaixos del “no hi ha res a fer”.
I vam saber i vam afirmar que havíem estat capaces de resistir,
que hem estat capaços de crear espais de dissidència,
que som capaces de dir “no” quan cal,
que afirmem, en veu alta,
que el futur serà de totes i tots o no serà.

-Som les qui continuem la lluita per la igualtat de gènere, la lluita del feminisme, perquè sabem que malgrat les lleis el masclisme, a voltes disfressat però encara assassí, continua essent norma social.
-Som els qui volem casa, sanitat, cultura, educació, transport, cures per a tothom, comunicacions i alegria.
-Som les qui creiem en la llibertat de les persones, en la llibertat dels pobles, en els drets de les minories i en la llibertat d’expressió.
-Som els qui no deixarem de parlar català i defensarem el dret a l’existència de totes les llengües minoritzades, començant per la nostra.
-Som les alternatives, sempre en plural.
-Som els qui vivim sexualitats dissidents, religiositats dissidents, formes de vida dissidents… i les volem motor d’alliberament social.
-Som els qui no ens volem súbdits de cap rei, de cap líder, ideòleg o patum.
-Som vent, terra, treball, cultura, sentiment i no concebem l’odi com a motor de res.
-Som les qui rebutgem la dictadura ni quan aquesta pren forma i estètica democràtiques.
-Som els qui treballem, les imprescindibles, els explotats, les precaritzades, els subcontractats, les sense contracte, la classe obrera… dones i homes motors de la història que els empresaris volen esclaus… i mai ho hem estat.
-Som els qui reclamem l’autogestió de l’economia, de la nostra vida, subordinades sempre al respecte per la natura i a les necessitats no incentivades de la majoria.

Ho volem tot i ho volem ara,
totes i tots,
perquè renunciar-hi per prudència o responsabilitat
només ens pot portar, com sempre, a ser imprudents i irresponsables,
a sumar por i silenci,
a no notar el vent que bufa
perquè nosaltres el fem bufar.

De Llevant a Ponent
bufa un nou vent
i es ple de totes les veus,
de tots els colors
de totes les lluites

Vent del poble!!!

De Llevant a Ponent
bufa un nou vent!!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!