Prendre la paraula
jordimartifont
La màfia a CGT (quatre gats ben organitzats) està nerviosa. No han presentat candidatura a aquest congrés (potser ja no els queda ningú a qui enredar) i d’alguna manera han de fer notar una ànsia de poder que no els deixa dormir. Confesso que jo, a través d’estranyes relacions i sintonies, en algun moment també he estat “enredat” pels mafiosos. Quan els mafiosos van veure que tant jo com altres teníem criteri (a partir de la publicació d’un article meu que portava per títol ‘Purs’ al “Catalunya”) i damunt del coll hi tenia un cap que a més de portar cabell pensava i no acceptava ordres… ni d’ells, aleshores jo també vaig passar a ser “enemic”. Ja ho sabeu. La màfia només té esclaus o enemics, no contempla cap altra categoria; bé, hi ha la dels nous adeptes però aquest és un estadi transitori. La màfia pensa pels esclaus i odia els enemics, alhora que obliga els nous iniciats que demostrin l’adhesió als amos amb actes heroics contra qui ells han qualificat d'”enemics”. Jo sóc enemic de la màfia.
Ara, sense candidatura pròpia i sense cap proposta que no sigui “no, no i no”, les consignes que fan córrer són que val més que la CGT de Catalunya no tingui Secretariat Permanent. Sense ells, només és possible el no-res. La seva estratègia sempre ha estat clara. Odien la CGT de Catalunya i volen que la CGT a Catalunya sigui una sucursal de la CGT estatal.
La màfia, per cert, llegeix aquest bloc, o sigui que si algú els voleu dir “hola”, tingueu present que us llegiran. Sempre que no hi hagi insults, aquí tot es publicarà.
La màfia, per cert, llegeix aquest bloc, o sigui que si algú els voleu dir “hola”, tingueu present que us llegiran. Sempre que no hi hagi insults, aquí tot es publicarà.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La CGT en contra del cinema en català?
la màfia cegetera cada dia està més sola i acorralada, i estan nerviosos i molt rabiosos, tant que ja perden els papers i mosseguen a tort i a dret, només cal veure també quants i qui van aquests dies a les assemblees dels sindicats que tenen sotmesos al seu ferri control, molta gent ja està farta i cansada de l’odi i la rancúnia que arrosseguen i del mal rotllo que supuren, però com que tenen molt de temps segueixen dia rere dia a sac amb la seva història, cada dia està més clar que si segueixen a la CGT i no s’en van a la CNT és perquè alguns i algunes es quedarien sense hores sindicals i haurien de tornar a treballar en lloc de passar-se el dia conspirant i controlant …
Desconec la dinàmica interna de la CGT, però els teus missatges són força esclaridors sobre el que hi passa. Jo personalment mai m’he sentit atret per la CGT, a la qual veig, amb tots els respectes, com una CNT disfressada amb un vestit de catalanisme tipus CCOO i UGT (el català a les pancartes i cap a casa). També desconec si la CGT té el projecte de ser el sindicat anarcoindependentista de referència. En aquest cas, m’hauré de menjar les paraules i demà mateix omplo la butlleta d’afiliació. Tanmateix, he de dir que el que va passar amb el tema dels cinemes no em sorprèn en absolut d’un sindicat que en d’altres ocasions l’ha feta grossa. Sí, cada secció és diferent, però el que fa afecta indispensablement a la CGT en general. Una de les altres errades que hi trobo és la divisió provincialista que tenen (o teniu): Catalunya i Balears… però i el País Valencià? I la Franja? On són? Òbviament han de ser ells els qui es vulguin unir als primers, però trobo que no ajuda gaire unir el PV amb Albacete, com diria que estan units.
En fi, me n’alegro que cada cop la CGT estigui formada més per gent independentista o amb ferma convicció catalanista i no espanyolista o estatista, tot i que encara queda molt perquè sigui un sindicat en què algun dia em plantegi militar-hi. Sindicalment, Catalunya i els Països Catalans estem força malament, per no dir horrorosament.
Endavant amb la feina, i envio una salutació a la màfia cegetera que et llegeix!
Això que expliques m’és completament nou, no m’ho he trobat mai en cap partit, associació, organització o colla on he estat. (ironic mode)
Aquesta gent ha fet molt mal al sindicat, molta gent ha marxat, molta gent no s’ha ficat, molta gent ha deixat de col·laborar. Molta gent maca que ha anat passant per la CGT ha decidit cadascú al seu moment posar-se en mode “stand-by” i jo crec que en molts casos aquesta mena de mals rotllos insolubles han ajudat molt a que la gent prengui aquestes decissions, a banda de les qüestions personals imponderables que pugui tenir cadascú. I és que la militància sindical no ha de ser eterna, crec.
Ser de Barna i mantenir el carnet de la CGT i col·laborar als moviments socials ha estat una mena de via crucis, una mena de creu que s’havia d’arrossegar. El Jordi Bonet ho reflexava molt bé al teu facebook, quan deia:
“La CGT podria haver estat un espai d’articulació
de les noves realitats del món del treball i els nous conflictes
socials que vivim en l’àrea metropolitana, en canvi el segrest que
determinades ortodòxies realitzen del sindicat a Barcelona impedeix
aquesta barreja, tal i com es va reflectir en l’autisme de la CGT amb
el May Day, el moviment per un habitatge digne o les diferents
iniciatives del moviment global, on la Federació Local mai no sap/no
contesta, quan no et mira amb despreci per sobre l’espatlla.“
Jo sóc molt escèptic sobre l’evolució futura de la CGT. Amb converses amb amics i companys, venien a dir que el nivell intelectual de la confederació està baixant: que la gent no té aquell interès per formar-se políticament (formació que passa per l’intercanvi intel·lectual amb el teu entorn) de fa uns quants anys i que ho solucionen tot cridant i amb quatre frases fetes. Afegeixo jo, com si estiguessin tancant-se dins la closca.
Parlant amb la Roser em deia que la CGT no era la imatge que nosaltres volíem que fos, sinó que era i és allò que és. És possible que tingui part de raó. Però jo vaig trepitjar la CNT-Catalunya als 14 anys per primer cop, i allò era una organització com cal, emprenedora i a la vegada humil, que volia recollir tota l’esquerra no institucional i alternativa a l’esquerra de CCOO’s i no ser el ghetto pressumptament anàrquic, amb conflictes, divisions i discussions però sense tant de dogma. Els dogmàtics en aquell temps eren els fanàtics de l’AIT. Com han canviat els temps.
I és que jo penso que el millor que li podria passar a la CGT seria que es tanquessin els locals de Laietana i sortir d’aquell aire podrit i resclosit, d’aquells conflictes i mals rotllos, sortir al sol, al món real, a la política del carrer, si no t’agrada la política de vegades snob i artistilla dels moviments socials del centre ciutat doncs ves-te’n a Nou Barris o a Hospitalet, però surt del local!!!
De totes maneres, no es solucionen aquestes coses amb insults tipus “màfia” i coses d’aquestes, sinó amb feina i resultats. Han estat incapaços de presentar ni tant sols una candidatura. Veurem com va el congrés. No sóc optimista, però encara queda molta lliga.
Super si uns / es que, es creuen-A-narcos però porten 12 o 14 anys alliberats sentido y traballar
jo que no vull ni veure’ls mes por el Sindicat, Despres del congreso de Lleida.
Animo auténticos “negros”, pasaros por la CNT haber si os cogen para afiliaros ….. Después de tantos años a sueldo de la empresa.
Curiosament la gran majoria de vegades
que apareixen aquest tipus d’articles negatius sobre CGT vénen
signats per obrers intel·lectuals (qui vulgui comprovar-lo solament
ha de revisar les hemeroteques), i és indignant que el responsable
d’una publicació com és el Catalunya dirigida a tots els afiliats i
afiliades amb diferents sensibilitats i diferents pensaments, en lloc
de mostrar imparcialitat es dediqui ha fer aquestes rabioses
critiques públicament contant las “seves” veritats a mitges mes
pròpies d’un irracional calenton que d’un anàlisi objectiu.
Desgraciadament són molts els que al
veure les seves propostes rebutjades en assemblea culpen a una mà
negra o conspiració mafiosa (com cuan el tirà d’en Franco deia
paranoicament allo de la Conspiración Judeo-Masonica), en canvi quan
són preses en compte ho agraïxen a un exercici clar de democràcia
i transparència.
Deixem-nos d’una vegada per sempre de
tonterias i perdudes de temps, posem-nos a treballar en les
fàbriques, en els carrers i allí on hagi problemes mes importants
als que dedicar espais de crítica.
Per cert, ¿És veritat que el company que encapçala
com Secretari General l’única candidatura de CGT a aquest congrés
(candidatura que sembla donar suport aquest article) dona suport a
l’acord de baixes signat per la CGT SEAT? Aquest acord suposa uns 120 empleats
pre-jubilats i que altres 160 (això és fort) optin al reingrés en
el 2011 sempre que es reciclin i superin una prova d’accés a pesar
de dur dècades en l’empresa.
Salut
Un que ha viscut entre dogmàtics i encara veu els efectes perniciosos d’allò tan castizo de: “Estás conmigo o contra mí” és a dir, no es pot tenir criteri propi, és a dir: o ets esclau o ets lliure.
Nosaltres la gent del kaosenlared hem triat la llibertat i entenem perfectament a l’amic i company anticapitalista Jordi. A casa nostra com a d’altres cases pul·lulen tot i un reguitzell de dogmàtics que res han fet ni faran per l’alliberament del poble treballador explotat, ara de donar lliçons de marxisme o anarquisme d’això si que saben …
Doncs amb tots el respectes es poden anar tots junts a l’abocador de la història… nosaltres tots els anticapitalistas de veritat tenim molta feian i … un món per guanyar!!