Total
que ens aixequen cascadets però enmig del fred tornem al Congrés.
Molt hàbilment, alguns van a buscar xurros amb xocolata i ens els
mengem per esmorzar al Congrés mateix. La ponència d’Acció
Sindical no s’aprova i passa com els Estatuts: tot queda igual.
Acabem mig morts al migdia i anem a dinar. Celebrem que la tercera
via ja és morta i ara s’obre, a la CGT de Catalunya, un camí de
confluència amb les i els qui lluiten, sense pors ni imposicions ni
exclusions. Cada cop som més, de fa dies majoria, les qui a CGT
volem construir una alternativa anarcosindicalista real, que
conflueixi amb les lluites socials i ens serveixi per reapropiar-nos
de la nostra vida, ara tota en mans del capital.
Companyes
i companys, és l’hora d’entrar a les CGT, de trobar-nos als locals i
al carrer, és l’hora de fer front al capital i a l’autoritat
organitzadament, sense ser víctimes dels nostres propis errors, és
l’hora de saber que de cara enfora serem un puny que picarà amb
força per fer pas cap a la justícia social alhora que cap endins
serem seda que ens cuidi i ens ajudi a tirar endavant. El demà és
nostre i l’avui és ara. Obrim les portes de les CGT i fem-les servir
per a la revolta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!