Ben pobres estan d’idees a la Conselleria si consideren que esborrant-li el nom de Catalunya i canviant-li sigles el MNAC incrementarà substancialment el nombre de visitants. Parlem d’art català, nacional, d’una nació que no té Estat, que no és independent i que no es pot permetre cap mena de pèrdua de difussió i internacionalització del seu nom, Catalunya.
S’han preguntat Mascarell i Serra per què el Museu Pompidou és molt visitat?, perquè és a París, per les seves col·leccions i exposicions i activitats, pel nom d’un ex president o per una estratègia cultural ben elaborada?.
Per què el Museu Dalí té un nombre tan gran de visitants?, perquè és a Figueres, pel nom del pintor o per una direcció intel·ligent?.
Per què el MNAC no té el nombre de visitants que l’extraordianri contingut artístic mereix?. La resposta és sempre la mateixa, “perquè el metro no hi arriba”… Pobre argumentació que tot no ho explica,i que ha estat substituïda per la frase menyspreadora que amb el nom de Catalunya el Museu no pot tenir “notorietat internacional”. El Conseller Mascarell ha trobat la brillant solució, la vella idea gestada en altres temps i en un altre lloc. Polsosa idea.
Sabem que si el Museu Nacional d’Art de Catalunya deixa d’ésser en la seva visibilitat “de Catalunya” davant del món serà un museu espanyol. Mascarell també ho sap però és evident que per a ell el nom de “Catalunya” no mola. Esperem que el Govern no ho permeti.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Espanya ens escanya, en realiat no tindre por a aquesta Espanya dels darrers anys és irracional.
Atentament, i feliç Dissabte
El cap de Mascarell (en aquest cas també en sentit literal) és Mas.
Com bé diu la Carme, aquesta mena d’atacs ja van ser gestats en altres temps i en un altre lloc. Concretament la tasca de Mascarell com a cosmopolitador obsessiu en contra de tot allò que sonés a nacional o a Catalunya, ja va funcionar a dojo mentre va ser regidor de cultura de l’ajuntament de (la marca) Barcelona. Ja que no van parar fins a convertir una ciutat en una marca.
Aquí la pregunta seria, més enllà de la qüestió estratègica de treure-li pes al PSC, perquè Mas va posar un individu amb aquestes credencials al capdavant de, ni més ni menys, que la gestió de la cultura del país? Tan poc els hi importa?
Que no ho sap que, després de foragitar-ne l’anterior, ara també ha aprofitat per posar amics socialistes d’aquells temps en el nou Conca?
Que no ho veu que té un socialista fent política cultural socialista (és a dir, anticatalana) en el seu govern?
Que potser ja li està bé?
Deixarà que ens esborrin les referències nacionals en els pocs equipaments culturals de nivell internacional que tenim?
Deixarà que a fora coneguin els nostres museus com els d’una ciutat d’Espanya en lloc de conèixer-los, no com els de la nació catalana?
No n’hi ha prou en deixar-hi el nom “nacional” i que cadascú decideixi a quina nació es refereix pel seu compte. Una nació sense estat, dins d’un estat que la vol fer desaparèixer, no pot permetre’s anar traient el seu nom de cada institució que potencialment la pugui ajudar a figurar en el mapa. Seria d’estúpids, si no fos perquè és enterament ideològic. D’una ideologia que, en teoria, hauria de ser l’oposada a la d’un govern que es diu nacionalista.
Després parlarem de xoc de trens, però de quina mena de maquinistes ha carregat els seus combois el president?
MNAC no es potser el nom més facil de pronunciar, pero encanvi com a marca visual te retentiva, com a logo funciona. Si no ara resultarà que els probres “tontets” del FNAC no s’han adonat que les seves botiges estan sempre buides i no les coneix ningú per que el seu nom es inpronunciable. Per cert FNAC vol dir Federation Nationale d’Achats des Cadres.
Crec que coneixent el fals internacionalisme dels socialistes, dic fals per que el seu mon s’acaba en els limits d’España, i amb la excusa del nom complicat i de la marca Barcelona, hi ha un clar intent de “desnacionalitzar” el museu. Alló que diuen de la “crosta”.
Per molt que es digui “Barcelona Super Cool Museum” si el que hi fan no és interessant, i no hi ha una bona politica de comunicació, la gent no hi anirà.
Per altra banda, jo em pregunto: 1) En un context econòmic i social tan dur (amb aquest assalt descarat a les rendes de les classes mitjanes i treballadores per afavorir els interessos de les altes), els recursos que hi ha no s’haurien de dedicar a una altra cosa, i no a canviar el nom del museu, amb la grandíssima despesa que suposa? 2) Quina falta fa que el museu tingui riuades de visitants? És un mercat? Una fira? Que no s’és conscient de quina mena de turisme ens hem estat treballant perquè vingui a Catalunya i a Barcelona? La immensa majoria ni tenen idea del que és el romànic ni els interessa. 3) El MNAC no té altres problemes i necessitats? Segur que sí. Però les operacions d’imatge van la mar de bé per evitar fer la feina i per donar projecció… als qui les ideen.
A molta gent li hauria de caure la cara de vergonya en aquest afer.
MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA I res pus!