Prendre la paraula

Per un decret del 23 d’octubre de 1931, Margarita Nelken apartà les monges de l’administració i custòdia de les dones preses,una pràctica que era comú des de feia anys i panys. A la zona franquista, però, una Ordre de 30 d’agost de 1938 deia que les monges podien tornar a actuar com a funcionaries de presons i els edificis eclesiàstics podien fer funcions de presons o camps de concentració. Era aixì, com de moltes altres maneres, que l’Església catòlica triava bàndol (sempre l’havia triat però era evident que ara més) i esdevenia part inherent al sistema polític feixista.

A Tarragona, en pocs mesos, la presó de Pilats es va saturar de dones, que ja ocupaven dues sales de la tercera planta i es va decidir el trasllat de les dones al convent de les Oblates de Tarragona. El trasllat de les preses de Pilats a les Oblates es va produir durant la nit del 6 de juny de 1939. Nit negra tarragonina. Les dones caminant pels carrerons de la Part Alta per fer cap a la seva nova presó, custodiades per monges. (Continua)

El 20 de juliol de 1939, arribà una primera expedició de 35 dones preses procedents de la presó de Las Ventas de Madrid i el 4 d’agost una segona expedició de 293 dones. Algunes dones procedents de Madrid portaven els seus nadons i van ser instal·lades en una sala independent, amb les que va coincidir durant quatre mesos María Micola Jardí de Tivissa amb la seva filla Maria Micola que va néixer a l’hospital de Sant Pau i Sta Tecla de la ciutat, l’única nena nascuda en captiveri a Tarragona.

Tot i que en el proveïment a la presó consta la recepció de carbó, cebes, alls, llenya, carn, verdura, oli, pa, arròs, patates, cafè i llet. La dieta era a base de patates i pa. La llet era només per a les dones que tenien fills petits o estaven malaltes. Les que tenien algun diner podien comprar quelcom a l’economat, sobretot una mica de menjar. El 27 de desembre de 1941, 292 dones preses amb 16 infants van ser traslladades a la presó de les Corts de Barcelona.

Teodora Prieto Gutiérrez, Francisca del Pilar Polo, Dolores Díaz Vale, Maria Grau Mondet, Mercedes Velasco Cabezas, Ernestina Sobredo Archel, Carmen Lucas Rangel, Ana Gómez Pérez ja no hi van poder anar. Havien mort entre els murs d’aquest convent que va ser presó.

Les dones que hi van morir

Teodora Prieto Gutiérrez¹,

De 58 anys, casada amb dos fills.

Natural de Alcañices (Zamora) i veïna de Madrid.

De professió: mestressa de casa.

Ingressa a la presó de dones Las Ventas de Madrid el 12 de maig de 1939. Consell de Guerra de 17 de maig de 1939.

En el sumari obert s’acusa a Teodora Prieto Gutiérrez i al seu marit Valeriano San José com porter del bloc de pisos del carrer Santa Bárbara núm. 3 de Madrid, de denunciar i fer detenir els veïns del bloc. El seu fill Valeriano San José Prieto l’acusen d’haver anat voluntari a les milícies arribant al grau de tinent, un exemple de delicte familiar que va recuperar el franquisme.

Teodora nega les acusacions de forma rotunda però serà sentenciada a una pena de 12 anys i 1 dia de reclusió menor per auxili a la rebel·lió. Ingressa a la presó de les Oblates el dia 4 d’agost de 1939 i va morir de broconeumonia l’11 de setembre de 1939. Defunció certificada pel Dr. Miquel Aleu Padreny.

Va ser enterrada a la fossa comuna del cementiri de Tarragona².

El 30 de juliol de 1943 li és commutada la pena inicial a la de 6 anys i 1 dia de presó major. La maquinaria administrativa franquista quasi quatre anys després de la seva mort li revisa la pena.

Francisca del Pilar Polo³

De 50 anys, vídua amb dos fills, natural de Cáceres i veïna de Cáceres.

De professió: portera.

El 18 d’abril de 1939 entra a la presó de dones de Las Ventas de Madrid i passa per Consell de Guerra el 28 d’abril de 1939.

La sentencia del consell de guerra amb data 28 d’abril, dicta:

“Que Francisca del Pilar Polo portera de la casa número 26 de la calle de San Mateo, manifestaba su simpatía por el Régimen marxista: toleró i animó los insultos que un niño, hijo suyo, dirigía a los vecinos de ideas de órden y proporcionó a la Policía los informes sobre la tendencia política de los vecinos, diciendo quienes eran los derechistas”.

És condemnada per auxili i excitació a la rebel·lió a la pena de 6 anys i 1 dia, commutada per la de 3 anys el 19 de maig de 1940. Mor el 17 de febrer de 1940 a la infermeria de la presó de les Oblates de Tarragona per “asistolia cardíaca post-astemica”, el certificat de defunció és emès pel Dr. Miquel Aleu Padreny.

Fou enterrada a la fossa comuna del cementiri de Tarragona⁴. La revisió de la seva pena arribà tres mesos després de la seva mort.

Dolores Díaz Vale⁵

De 57 anys, soltera, natural de Vivero (Lugo) i veïna de Madrid.

De professió: dona de fer feines.

Ingressa a la presó de dones de Madrid el 3 de maig de 1939; el seu Consell de Guerra és de 20 de maig de 1939, essent condemnada per auxili a la rebel·lió a 12 anys i 1 dia de reclusió menor, commutada a 2 anys. Seguint la política de dispersió de presos, ingressa a la presó de les Oblates de Tarragona el 4 d’agost de 1939. Mor el 28 de maig de 1940 a Tarragona.

L’inici del sumari contra Dolores Díaz Vale s’origina per les declaracions jurades de dos llogaters del carrer Conde Duque núm. 28 de Madrid.

En el consell de guerra de 20 de maig consta el següent:

“Hechos probados y así lo declara el Consejo que Dolores Díaz, presentó una denuncia contra D. Matías García y D. Francisco Quirós en la Comisaría de la calle Ancha, basándose en unas palabras contrarias a la causa roja que había escuchado de dichos senyores, los cuales luego fueron puestos en libertad, si bien se celebró contra los mismos un juicio en el que fueron absueltos, y donde prestó testimonio de cargo la procesada”.

Dolores Díaz Vale és condemnada a 12 anys i 1 dia de reclusió menor per un delicte d’auxili a la rebel·lió, commutada a 2 anys el 10 de maig de 1940, amb les accessòries d’inhabilitació absoluta durant 12 anys i 1 dia i les de la llei de responsabilitats polítiques.

Mor el 28 de maig de 1940 a les 08.00 h per col·lapse a conseqüència d’una “intercolitis aguda” a la presó de les Oblates de Tarragona. Certificat de defunció emès pel Dr. Angel Serrano Salagaray.

Fou enterrada a la fossa comuna del cementiri de Tarragona⁶.

Maria Grau Mondet⁷

De 40 anys, casada i amb tres fills bessons.

Natural de Girona i veïna de Madrid.

De professió: barretaire.

Instrucció: primeres lletres.

El 13 de juny de 1941 ingressa a la presó de dones de Calzada de Oropesa (Toledo) i el 25 de març de 1942 ingressa a la presó de les Oblates.

Mor el 3 de juny de 1942 a la infermeria de la presó habilitada de les Oblates de Tarragona a les 05.00 h per asistòlia a conseqüència d’una “estreptocococenia”. El certificat de defunció emès pel Dr. Miquel Aleu Padreny així ho certifica.

Fou enterrada a la fossa comú del cementiri de Tarragona⁸.

No s’ha localitzat l’expedient del seu Consell de Guerra.

No se sap si la seva família es va assabentar de la seva mort ni si els seus descendents encara la busquen.

Mercedes Velasco Cabezas⁹

De 40 anys, soltera.

Natural de Valladolid i veïna de Valladolid.

De professió: modista.

Instrucció: primeres lletres.

El 13 de juny de 1939 ingressa a la presó de dones de Calzada d’Oropesa (Toledo).

El 25 de març de 1942 ingressa a la presó de les Oblates.

Mor l’1 de juliol de 1942 a la infermeria de la presó habilitada de les Oblates de Tarragona a les 06.00 h per “neumonía caseosa”, segons consta en el certificat de defunció emès pel Dr. Miquel Aleu Padreny.

Fou enterrada a la fossa comú del cementiri de Tarragona¹⁰.

Ernestina Sobredo Archel¹¹

De 40 anys, soltera.

Natural de Buenos Aires (Argentina) i veïna de Madrid.

De professió: mestressa de casa.

Instrucció: sap llegir i escriure.

El 26 d’abril de 1942 ingressa a la presó de les Oblates, procedent de la presó de dones de Calzada de Oropesa (Toledo).

Mor el 3 de juliol de 1942 a la infermeria de la presó habilitada de les Oblates de Tarragona a les 13.00 h de “neumonía caseosa”, d’acord amb el certificat de defunció emès pel Dr. Miquel Aleu Padreny.

Fou enterrada a la fossa comú del cementiri de Tarragona¹²

Carmen Lucas Rangel¹³

De 40 anys, soltera.

Natural de Madrid i veïna de Madrid.

De professió: mestressa de casa.

Instrucció: analfabeta.

El 13 de juny de 1941 ingressa a la presó de dones de Calzada de Oropesa (Toledo).

El 25 de març de 1942 ingressa a la presó habilitada de les Oblates de Tarragona.

Mor el 12 de juliol de 1942 a la infermeria de la presó de les Oblates de Tarragona a les 07.00 h de “pneumonia caseosa”.

Certificat de defunció emès pel Dr. Miquel Aleu Padreny.

Fou enterrada a la fossa comú del cementiri de Tarragona¹⁴.

Ana Gómez Pérez¹⁵

De 23 anys, soltera.

Natural de Morata de Jalón (Saragossa) i veïna de Saragossa.

De professió: prostituta.

Instrucció: només sap llegir.

El 5 de març de 1942 ingressa a la presó de Saragossa a disposició del Cap Superior de Policia per les seves activitats de prostituta. El 9 d’abril de 1942 ingressa a la presó habilitada de les Oblates.

En la seva fitxa antivenèria consta positiu de sífilis en les dates 29/04/1942, 05/08/1942 i 02/10/1942 i un tractament de Neo-Spirol 6,15 grms i Bi. 10 Amps.

Mor el dia 27 de desembre de 1942 a la infermeria de la presó de les Oblates de Tarragona a les 16.30 h d’una “tubercolosi pulmonar cavitaria”. El certificat de defunció és emès pel Dr. Miquel Aleu Padreny.

Fou enterrada a la fossa comú del cementiri de Tarragona¹⁶.

De les preses Ana Gómez Pérez¹⁷, Maria Grau Mondet¹⁸, Carmen Lucas Rangel¹⁹, Ernestina Sobredo Archel²⁰ i Mercedes Velasco Cabezas²¹ es desconeix si van patir Consell de Guerra o no, ja que no s’ha trobat documentació a part de la que va generar la burocràcia carcerària franquista.